Nacionalitat andorrana: què canvia la Llei 8/2026

Reforma del 7 de maig de 2026: què s’ha aprovat

El Consell General va aprovar el 7 de maig de 2026 la Llei qualificada 8/2026, que modifica la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995. Publicada al BOPA núm. 56 de 2026, va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació. Segons la seva exposició de motius, persegueix tres objectius:

• obrir nous supòsits d’adquisició per als fills nascuts a l’estranger d’un andorrà també nascut a l’estranger;
• flexibilitzar els criteris d’escolaritat i de residència per a la naturalització;
• corregir disfuncions i, alhora, prevenir abusos.

Abans i després de la Llei 8/2026

La reforma manté els dos principis de la llei de 1995, 20 anys de residència i renúncia a la nacionalitat d’origen, però modifica gairebé totes les condicions de detall. A continuació es comparen, punt per punt, la redacció donada per la Llei 10/2004, vigent fins a la reforma, i el text actual.

Abans: Llei qualificada de la nacionalitat de 1995, tal com la va modificar la Llei 10/2004 (articles 10, 11, 28 i 29); l’altra reforma anterior, la Llei 15/2006, no va canviar aquestes normes. Després: Llei 8/2026, BOPA núm. 56 de 2026.

Per a un resident des de fa molts anys, el canvi més concret és el còmput dels períodes interromputs. Per al cònjuge d’un andorrà, la durada de residència passa de 3 a 5 anys, i la convivència s’ha de mantenir fins a la resolució.

Naturalització: 20 anys de residència, interrupcions incloses

La durada de referència no canvia: 20 anys de residència principal i permanent a Andorra. La novetat és en el còmput. L’article 11.1 admet ara una residència mantinguda «de forma interrompuda o ininterrompudament»: compten tots els períodes, sempre que s’hagi tingut la residència principal i efectiva al país durant, com a mínim, els cinc anys anteriors a la sol·licitud.

El sol·licitant també ha de provar la seva integració. Una condemna per delicte dolós a una pena d’un any de presó o més, o per almenys dos delictes dolosos, impedeix la sol·licitud mentre consti en el registre d’antecedents penals.

Escolaritat, matrimoni: les altres vies

Per al matrimoni, la llei precisa que un trencament de la convivència constatat abans de la resolució comporta la desestimació de la sol·licitud. També crea nous supòsits per als fills nascuts a l’estranger d’un progenitor andorrà també nascut a l’estranger, i equipara a l’adopció, a l’efecte de la nacionalitat, la filiació per gestació per substitució. L’escolaritat dels infants es presenta a la nostra guia Escoles i escolaritat.

Integració: s’exigeix el català B1

L’expedient ha de contenir un títol de català de nivell B1 per a tota persona de menys de 70 anys: un diploma oficial emès pel Govern, o un títol equivalent que aquest reconegui (article 29). A tall de comparació, els assalariats estrangers han d’acreditar el nivell A1 en la primera renovació de la seva autorització, i després l’A2 en la segona: vegi la nostra notícia sobre el català en la renovació.

Més enllà d’aquest títol, la integració l’aprecien els serveis de l’Administració, segons uns mecanismes fixats per reglament, «tan objectius i tècnics com sigui possible». La llei precisa que han de tenir en compte, com a element essencial, el coneixement de la llengua catalana, de la història, de la geografia i de les institucions andorranes (article 36).

Doble nacionalitat: continua exclosa, prova de la renúncia en 5 + 2 anys

La renúncia continua sent obligatòria: la Constitució preveu que l’adquisició o el manteniment d’una altra nacionalitat comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana, en les condicions que fixa la llei. Després d’una resolució favorable, els terminis són els següents:

1. 1

   Cinc anys per acreditar la pèrdua de la nacionalitat

   A comptar de la notificació de la resolució favorable, el sol·licitant disposa de cinc anys per acreditar que ha perdut les seves nacionalitats anteriors; aquest termini es pot prorrogar dos anys com a màxim (article 28).

2. 2

   Sense prova, la resolució caduca

   Ara la llei limita els nous intents: només és possible una única sol·licitud nova, per motius justificats i en un termini de sis mesos. Una disposició transitòria obre la mateixa possibilitat, en els sis mesos següents a l’entrada en vigor, a les persones la resolució de les quals ja havia caducat.

Finalment, la llei precisa que un andorrà a qui s’ha atribuït una altra nacionalitat perd la nacionalitat andorrana si exerceix activament aquesta altra nacionalitat: votar, fer-la servir per viatjar, per estudiar o per treballar. Renovar un passaport o un document d’identitat estrangers es considera exercici actiu (article 23).

A qui afecta i què queda per precisar

La reforma afecta sobretot els residents des de fa molts anys la residència dels quals ha tingut interrupcions, els joves escolaritzats a Andorra i les seves famílies, i els cònjuges d’andorrans. Per a un nouvingut, la nacionalitat continua sent un horitzó llunyà: les etapes intermèdies es descriuen a les nostres guies sobre la renovació del permís i la residència permanent i sobre les condicions de la nacionalitat andorrana.

Diverses modalitats depenen de reglaments, començant per l’avaluació de la integració. El Govern ha d’aprovar les modificacions reglamentàries en els sis mesos següents a l’entrada en vigor de la llei, i presentar al Consell General un projecte de text consolidat de la llei de la nacionalitat en els sis mesos següents a la seva publicació. Encara no hem verificat la publicació d’aquests textos: aquesta pàgina s’actualitzarà quan es publiquin al BOPA.