Pressupost francès 2027: què canvia el projecte de llei de finances per als francesos que se’n van a Andorra

En quin punt es troba el pressupost del 2027?

El projecte de llei de finances per a 2027 es va presentar al Consell de Ministres i es va registrar a l’Assemblea Nacional l’1 d’octubre de 2026, amb el número 3210. La comissió de finances en va examinar la primera part, la dels ingressos, del 7 al 9 d’octubre, i després la va rebutjar: per tant, els diputats debaten en sessió plenària el text inicial del govern, i les esmenes aprovades en comissió ja no hi figuren, tret que es tornin a presentar.

El vespre del 14 d’octubre de 2026, els articles del 2 al 6 del projecte encara no s’havien sotmès a votació en sessió plenària.

Exit tax: la donació de títols aportats a una holding ja no extingiria l’impost

El règim anomenat d’«aportació-cessió» (apport-cession, article 150-0 B ter del Codi general d’impostos francès) difereix la tributació de la plusvàlua obtinguda quan s’aporten títols a una societat que es controla, sovint una holding. Actualment, aquest diferiment s’acaba en cas de cessió a títol onerós; una donació o una successió el pot extingir, amb condicions. L’article 5 del projecte substitueix la noció de cessió per la de transmissió: una donació o una successió faria exigible l’impost.

El projecte també afecta els contribuents que se n’han anat a l’estranger. Afegeix a l’exit tax (article 167 bis, VII) un cas de fi de l’ajornament de pagament: la transmissió a títol gratuït de títols que, després del trasllat del domicili fora de França, s’han aportat a una holding en el règim de l’aportació-cessió. Per tant, un resident andorrà que ha aportat els seus títols a una holding després de la seva sortida i que, més tard, dona als seus fills els títols rebuts a canvi pagaria l’impost sobre la plusvàlua constatada en el moment de la sortida.

Com a contrapartida, un nou article 1681 G permetria pagar l’impost esdevingut exigible en cinc anys, a petició i amb garanties. Els llindars i les condicions de l’exit tax no canvien: les nostres explicacions sobre la sortida figuren a la guia per deixar França fiscalment, i les estructures de tinença, a la guia de la holding a Andorra.

Residència fiscal: les xarxes socials al servei del control de l’article 4 B

L’article 30 del projecte crea un article L. 80 S del Llibre de procediments fiscals francès. Fa permanent la recollida automatitzada, per part de l’Administració tributària, dels continguts «manifestament fets públics pels seus autors» a les plataformes en línia, incloses les que demanen un compte, sense cap sistema de reconeixement facial. Entre les seves finalitats figura expressament la detecció dels incompliments de les normes del domicili fiscal de l’article 4 B del Codi general d’impostos francès.

Per a un francès instal·lat a Andorra, la conseqüència és concreta: el que publiqui sobre el seu lloc de vida, les seves estades o la seva activitat pot alimentar un control de la seva residència. Els criteris no canvien (llar, activitat principal, centre dels interessos econòmics), però a l’Administració li resultarà més fàcil reunir-ne la prova. Els criteris i les proves que cal conservar es detallen a la nostra guia sobre la residència fiscal a Andorra, i el cas dels creadors, a l’itinerari youtuber o influenciador a Andorra.

Escala de l’impost sobre la renda: una actualització del 2,1 %

L’article 2 actualitza un 2,1 % els trams de l’escala per a les rendes de 2026, sense canviar els tipus. Aquesta escala només s’aplicarà després de l’aprovació de la llei; el nostre comparador França⁠–⁠Andorra utilitza l’escala vigent, la de les rendes de 2025.

El projecte també augmenta el límit del quocient familiar de 1.807 € a 1.845 € per mitja part.

El que no conté el projecte

• Cap impost basat en la nacionalitat: l’esmena «impost diferencial focalitzat» es va rebutjar en comissió el 7 d’octubre de 2026, i la clàusula de nacionalitat del conveni França⁠–⁠Andorra continua sent inaplicable sense una llei francesa.
• Cap modificació de la contribució diferencial sobre les rendes altes, de l’impost sobre la fortuna immobiliària ni dels tipus mínims d’imposició dels no residents en el text del govern.
• L’exit tax sobre els criptoactius (esmena núm. I-CF1822) s’havia aprovat en comissió, abans del rebuig de tota la primera part: no figura en el text que es debat en sessió plenària, tret que es presenti una nova esmena.

El que ja és vigent des de la llei de finances per a 2026

Dues mesures de la Llei núm. 2026-103, del 19 de febrer de 2026, ja afecten els qui marxen:

• Contribució diferencial sobre les rendes altes, any de la sortida inclòs: el contribuent amb una renda de referència superior a 250.000 € (500.000 € per a una parella) ha de pagar un impost d’almenys el 20 %; si trasllada el seu domicili a l’estranger, n’és deutor per a l’any de la seva sortida, sobre les rendes percebudes fins a aquesta data (article 224, V bis, del Codi general d’impostos francès).
• Taxa sobre les holdings patrimonials: 20 % sobre determinats actius no professionals (habitatges ocupats pel soci, iots, vehicles, joies…) de les societats subjectes a l’impost sobre societats que tenen almenys 5 milions d’euros d’actius, estan controlades en un 50 % per una persona física i perceben sobretot rendes passives. Una societat amb seu a França hi està subjecta sigui quina sigui la residència del soci; una societat estrangera, només si la persona que la controla té el seu domicili fiscal a França (article 235 ter C).