Obtenir la nacionalitat andorrana

Quines són les vies d’accés a la nacionalitat andorrana?

La Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d’octubre de 1995, modificada per última vegada per la Llei 8/2026, del 7 de maig de 2026, preveu diverses maneres d’esdevenir andorrà. Per a una persona que s’hi ha vingut a instal·lar, compten tres vies, a les quals s’afegeix el cas dels fills:

En la via de l’escolaritat, un cicle de formació a l’estranger de 12 mesos com a màxim es computa entre els 10 cursos escolars: vegi Escoles i escolaritat. Altres normes es refereixen als infants nascuts a Andorra de pares estrangers, andorrans si un dels progenitors resideix al país des de fa 10 anys en el moment del naixement, o a títol provisional en cas contrari (art. 6), així com als descendents d’andorrans nascuts a l’estranger (art. 2 i 9).

Els 20 anys de residència: què es computa

La Llei 8/2026 ha flexibilitzat el còmput: es computen tots els períodes de residència, fins i tot interromputs, sempre que els 5 últims anys siguin continuats. Correspon a la persona sol·licitant provar la seva residència (art. 7); l’expedient inclou un certificat del Registre Central d’Immigració que indica la data d’instal·lació o els períodes de residència (art. 29). Aquest certificat es demana al Servei d’Immigració, per 5,73 € (6,79 € per a una residència sense treball).

Conservi les seves autoritzacions successives i els seus certificats del comú. Les renovacions, fins a l’autorització de deu anys, es detallen a Renovació i residència permanent.

Doble nacionalitat França-Andorra: impossible, cal renunciar

Ningú no pot adquirir la nacionalitat andorrana per residència, escolaritat o matrimoni sense haver acreditat la pèrdua de la seva o les seves nacionalitats anteriors (art. 7). El procediment es desenvolupa en tres etapes (art. 28):

1. 1

   Resolució favorable del Govern

   Declara que esdevindrà andorrà si aporta la prova de la pèrdua de la seva nacionalitat actual.

2. 2

   Renúncia a la nacionalitat d’origen

   Disposa de 5 anys a comptar de la notificació, prorrogables 2 anys si demostra que ha iniciat els tràmits. En el cas d’un menor, el termini es compta a partir de la majoria d’edat.

3. 3

   Decret i publicació

   Amb la prova de la pèrdua, i una declaració sota jurament de no haver fet res per deixar-la sense efecte, el Govern atorga la nacionalitat per decret, amb efectes a la data de la pèrdua. Les resolucions es publiquen al BOPA (art. 38).

Si no aporta la prova dins del termini, la resolució favorable caduca; llavors només és possible una única sol·licitud nova, per motius justificats, en un termini de 6 mesos. Després de l’adquisició, exercir activament una altra nacionalitat, per exemple votar, viatjar amb un altre passaport o renovar-lo, fa perdre la nacionalitat andorrana (art. 23). La pèrdua de la nacionalitat francesa es regeix, en canvi, pel dret francès: informi’s davant de les autoritats franceses abans d’iniciar el tràmit.

Per viure a Andorra, no cal renunciar a la nacionalitat: un resident estranger renova la seva autorització fins a l’autorització de deu anys, dita «residència permanent».

Català B1 i prova de la integració

En la redacció de la Llei 8/2026, la llei exigeix a l’expedient un diploma de català de nivell B1 per a totes les persones de menys de 70 anys, lliurat pel Govern o reconegut com a equivalent (art. 29). És un nivell superior als nivells A1 i A2 exigits en les primeres renovacions dels assalariats (vegi la nostra notícia sobre el català A1 exigit a la primera renovació).

En la naturalització per residència i per matrimoni, a més, la integració l’aprecien els serveis del Govern, d’acord amb un reglament (art. 36). Els mecanismes han de ser tan objectius com sigui possible i no discriminatoris, i han de tenir en compte, com a element essencial, el coneixement de la llengua catalana, de la història, de la geografia i de les institucions andorranes. La llei dona al Govern sis mesos, a comptar de la seva entrada en vigor, per adaptar els reglaments: les modalitats precises depenen d’aquests textos, que aquesta guia no analitza. Vegi Llengües i integració.

L’expedient i el procediment

La sol·licitud s’adreça al Govern. L’expedient inclou en tots els casos (art. 29):

• la partida de naixement;
• el certificat d’inscripció al Registre Central d’Immigració, amb la data d’instal·lació o els períodes de residència;
• per a una persona major d’edat, els certificats de penals d’Andorra, del país de nacionalitat i dels països de residència anterior;
• els certificats d’escolaritat a Andorra, si escau;
• una declaració escrita de voluntat d’adquirir la nacionalitat, de defensar l’ordre, el benestar i la independència d’Andorra, i de respectar la seva Constitució, les seves lleis i els seus usos;
• el diploma de català de nivell B1, per als menors de 70 anys.

S’hi afegeixen els documents propis de cada via: justificant de la nacionalitat del cònjuge i certificat de matrimoni, o certificat del ministeri d’Educació que acrediti els 10 cursos escolars. Segons la fitxa d’e-tràmits, les partides de naixement i els certificats de penals estrangers han d’estar legalitzats o postil·lats i traduïts al català per un traductor jurat d’Andorra, llevat dels d’Espanya, França i Portugal. El Govern pot verificar la residència davant de totes les administracions (art. 7). Les resolucions favorables i els decrets d’atribució es publiquen al BOPA, i qualsevol persona interessada els pot impugnar (art. 38 i 39).

El que pot fer fracassar la sol·licitud

• una condemna per delicte dolós a una pena d’almenys un any de presó, o per dos o més delictes dolosos, mentre consti en el registre d’antecedents penals (art. 10 i 11);
• un motiu d’ordre públic o d’interès nacional, que el Govern pot invocar (art. 10 i 11);
• les declaracions falses o els mitjans fraudulents utilitzats per obtenir la residència o la nacionalitat, que impedeixen qualsevol adquisició (art. 13 bis);
• en el cas del matrimoni, el trencament de la convivència abans de la resolució (art. 10);
• la manca de prova de la pèrdua de la nacionalitat d’origen dins del termini (art. 28).

Si el vincle matrimonial es trenca, la nacionalitat adquirida per aquesta via no es pot transmetre per un nou matrimoni abans de 20 anys de residència (art. 10).

El que canvia la nacionalitat andorrana

Esdevenir andorrà posa fi al règim d’immigració, dona accés al passaport andorrà i als drets polítics; és també un compromís de no exercir cap altra nacionalitat.

Cap autorització de residència per renovar

La llei d’immigració només s’aplica a les persones que no tenen la nacionalitat andorrana (Llei 9/2012, art. 1), i l’adquisició de la nacionalitat anul·la l’autorització d’immigració vigent (art. 79). S’han acabat les renovacions, la quota i les condicions de presència vinculades a un estatus: és l’única instal·lació realment definitiva, mentre que l’autorització de deu anys dels residents estrangers sempre s’ha de renovar.

El passaport andorrà: reservat als nacionals

El passaport ordinari acredita la identitat i la nacionalitat andorrana del titular; es lliura, independentment de l’edat, a les persones a qui s’atribueix la nacionalitat andorrana (Reglament del 18 de gener de 2023, art. 1 i 2). És vàlid 10 anys per a un titular de més de 20 anys, i 5 anys per sota d’aquesta edat (art. 6), i costa 49,31 € o 32,16 € segons la vigència, d’acord amb el Govern. La sol·licitud es fa en persona al Servei de Tràmits, amb presa d’empremtes. Un resident estranger, encara que sigui titular d’una autorització de deu anys, no el pot obtenir; en sentit contrari, exercir activament una altra nacionalitat, per exemple viatjar amb un altre passaport o renovar-lo, pot fer perdre la nacionalitat andorrana (vegi més amunt).

Els drets polítics

Segons la Constitució, tots els andorrans majors d’edat, en ple ús dels seus drets, gaudeixen del dret de vot (art. 24); tenen accés en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, i l’exercici dels càrrecs institucionals els està reservat, llevat de les excepcions previstes per la Constitució o pels tractats (art. 25).

Llei 8/2026: què ha canviat i què queda per precisar

Aprovada pel Consell General el 7 de maig de 2026, la llei ha mantingut la norma dels 20 anys, però ha:

• permès computar els períodes de residència interromputs, si els 5 últims anys són continuats;
• flexibilitzat la via de l’escolaritat, amb 10 cursos escolars que poden incloure un cicle de formació a l’estranger;
• exigit la convivència fins a la resolució en la via del matrimoni;
• permès prorrogar 2 anys el termini de renúncia i limitat les noves sol·licituds després de la caducitat;
• demanat el consentiment dels fills a partir dels 12 anys.

Entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA; no hem pogut verificar la data exacta d’aquesta publicació. Després, el Govern disposa de sis mesos per adaptar els reglaments d’aplicació. La nostra notícia Nacionalitat andorrana: què canvia la Llei 8/2026 fa el seguiment d’aquests textos, i la guia Els tipus de residència ajuda a triar l’estatus de partida.