Criptomonedes a Andorra: com tributen els guanys

Com tributa una plusvàlua cripto a Andorra?

Per a un resident fiscal andorrà, la venda de criptomonedes comprades com a inversió genera una plusvàlua que s’integra en la base de tributació de l’estalvi de l’IRPF, l’impost sobre la renda. La Llei 24/2022 dels actius digitals ho preveu expressament, i l’administració tributària aplica aquest tractament des d’una resposta del 17 de setembre de 2018, confirmada el 7 de març de 2025.

de mínim exempt l’anycomú a tot l’estalvi

3.000 €

per sobresense tram al 5 %

10 %

per compensar una pèrduaamb l’estalvi dels anys següents

10 anys

La plusvàlua és la diferència entre el preu de venda, computat com a mínim pel seu valor de mercat, i el preu d’adquisició, incloses les despeses de compra; les despeses de venda també es dedueixen (Llei 5/2014, art. 25 i 26). S’afegeix als interessos, als dividends estrangers i a les altres plusvàlues de l’any: el mínim exempt de 3.000 € només s’aplica una vegada per al conjunt. Una pèrdua es compensa amb les altres rendes de l’estalvi, i un saldo negatiu es trasllada als deu anys següents (art. 32).

Les exempcions previstes per a les accions i les participacions en fons només afecten aquests títols: en el cas que se li va plantejar el 2025, l’Administració no va apreciar cap exempció aplicable a les criptomonedes. La base de tributació de l’estalvi es detalla a la nostra guia impost sobre els dividends i les plusvàlues a Andorra.

Com es declara el guany?

El guany es declara en el formulari 300, full 300-E, de l’1 d’abril al 30 de setembre de l’any següent. Aquest full no té cap codi propi per als criptoactius: distingeix immobles, títols cotitzats o no, participacions en fons, «béns mobles» i «altres elements patrimonials».

Quant pagaria?

Calculi el seu impost sobre la renda andorrà en pocs segons.

Simular el meu impost

Venda, canvi, pagament: quines operacions tributen?

A Andorra, la plusvàlua neix de qualsevol alteració en la composició del seu patrimoni (Llei 5/2014, art. 24). La Llei 24/2022 en treu la conseqüència: el canvi de criptomonedes per euros o per altres criptomonedes és una transmissió, que tributa en el moment en què es produeix. És la principal diferència amb França, que difereix la tributació dels intercanvis entre criptoactius.

Andorra: Llei 24/2022 (disposició addicional 2) i consulta CV0337-2025. França: impots.gouv.fr, pàgina modificada el 17 de juliol de 2026; cessions exemptes si el seu total no supera 305 € durant l’any.

La simple tinença no tributa: no hi ha impost sobre el patrimoni a Andorra, i l’IRPF només grava guanys realitzats. En canvi, pagar una compra amb criptomonedes modifica el seu patrimoni: l’operació entra, en principi, en el càlcul de les plusvàlues. Segons la consulta de 2025, passar d’un bitcoin a la seva versió «embolcallada» (wBTC), o passar ether a una capa 2, no genera plusvàlua mentre l’actiu rebut continuï sent bescanviable per l’actiu lliurat; tanmateix, perd la seva data d’adquisició original.

Què preveu la Llei 24/2022 dels actius digitals

La Llei 24/2022, del 30 de juny de 2022, que va entrar en vigor tres mesos després de la seva publicació, regula la representació digital d’actius mitjançant la criptografia i la blockchain: emissió de tokens, custòdia, plataformes d’intercanvi, finances descentralitzades. Els proveïdors que exerceixen aquestes activitats a títol professional han d’obtenir una llicència de l’AFA, l’Autoritat Financera Andorrana, que els supervisa i porta un registre públic (art. 9 i 30). També estan subjectes a la llei de lluita contra el blanqueig.

El règim fiscal previst per la llei

La seva disposició addicional 2 estableix un «règim tributari dels actius digitals». Per als particulars, preveu en particular:

• la tributació de cada canvi per euros o per una altra criptomoneda, en el moment de la transferència;
• la base de tributació de l’estalvi per a les criptomonedes adquirides com a inversió, excepte en cas d’activitat econòmica;
• un preu de venda computat com a mínim pel valor de mercat, i un mètode de valoració que s’ha de mantenir fins a la venda de totes les unitats de la mateixa naturalesa;
• un trasllat de les pèrdues a cinc anys i un coeficient reductor del 25 % anual a partir del segon any, amb la condició de reinvertir a Andorra: dues normes que la llei de l’IRPF no preveu (vegi més avall).

La mineria no està subjecta a l’IGI mentre no es faci a títol onerós per a un destinatari, i la transferència de criptomonedes utilitzades com a mitjà de pagament està subjecta a l’IGI però exempta. Els proveïdors de serveis de canvi i de custòdia, així com els comerciants que accepten criptomonedes per a operacions de 10.000 € o més, han d’identificar els seus clients i declarar aquestes operacions. Finalment, una instal·lació de mineria ha de ser autoritzada pel Govern i registrada, excepte si es tracta d’una instal·lació particular, de menys de 10 ordinadors o de prova de participació (proof of stake).

El que continua sent incert, i com resoldre-ho

La principal incertesa rau en l’articulació entre la Llei 24/2022 i la llei de l’IRPF. A instància d’un inversor resident a Andorra des de 2021, l’administració tributària, el Departament de Tributs i de Fronteres, va respondre el 7 de març de 2025, en una consulta que la vincula (CV0337-2025), que la Llei 24/2022 no modifica la llei de l’IRPF:

Les conseqüències i les qüestions obertes

• El coeficient reductor del 25 % anual no existeix a la llei de l’IRPF. Preguntada sobre el seu punt de partida, l’Administració va respondre que la plusvàlua es calcula per diferència entre el preu de venda i el preu d’adquisició: no el tingui en compte sense una resposta escrita en sentit contrari.
• El preu d’adquisició original continua sent la referència, fins i tot per a criptomonedes comprades abans d’instal·lar-se a Andorra: la plusvàlua acumulada anteriorment tributarà en el moment de la venda.
• El mètode de càlcul: la Llei 24/2022 cita el «First in, First out» (FIFO), però l’Administració admet qualsevol mètode de valoració generalment acceptat, aplicat de manera constant i justificada.
• El trasllat de les pèrdues: cinc anys segons la Llei 24/2022, deu anys per a la base de tributació de l’estalvi segons la llei de l’IRPF; la consulta de 2025 no tracta aquest punt.
• Staking, préstec, airdrops, NFT: no hem trobat cap text ni doctrina publicada que els qualifiqui. La llei de l’IRPF inclou entre les rendes del capital el que produeix un bé que es posseeix (art. 19), però la frontera amb les plusvàlues i l’activitat econòmica encara s’ha de precisar.
• Una pèrdua seguida d’una recompra: la llei de l’IRPF difereix, amb caràcter general, la pèrdua sobre un element recomprat dins de l’any següent a la seva venda fins a la seva revenda posterior (art. 24), sense excepció per als criptoactius.

Inversor o trader: quan esdevé professional l’activitat?

La base de tributació de l’estalvi només s’aplica si els guanys no provenen d’una activitat econòmica (Llei 24/2022, disposició addicional 2). La llei de l’IRPF defineix aquesta activitat com l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat de produir o distribuir béns o serveis (art. 14). Cap text no fixa un llindar propi dels criptoactius, ni en nombre d’operacions ni en import.

Si l’activitat es considera econòmica, els seus resultats passen a la base de tributació general, amb l’escala efectiva del 0, 5 i 10 % descrita a la nostra guia de l’impost sobre la renda a Andorra. S’apliquen aleshores les normes d’una activitat per compte propi, autorització de residència i cotitzacions incloses: vegi autònom i treballador per compte propi a Andorra.

Deixar França amb criptomonedes

Mentre estigui domiciliat fiscalment a França, les seves plusvàlues sobre criptoactius hi tributen, siguin on siguin les seves carteres. La sortida es prepara en quatre etapes.

1. 1

   Abans de la sortida: l’impost francès

   Les plusvàlues d’un particular estan subjectes al gravamen únic a tant alçat del 31,4 % (12,8 % d’impost i 18,6 % de contribucions socials), o a l’escala progressiva per opció. Els canvis sense compensació monetària entre criptoactius tenen la tributació diferida, i les cessions estan exemptes si el seu total anual no supera 305 €. Una minusvàlua només es compensa amb les plusvàlues de la mateixa naturalesa de l’any.

2. 2

   Declarar els comptes oberts a l’estranger

   Un compte d’actius digitals obert en una plataforma estrangera s’ha de declarar cada any amb la declaració de renda, en el formulari 3916-bis (article 1649 bis C del Codi general d’impostos francès). Multa: 750 € per compte no declarat, 1.500 € si el valor dels comptes supera 50.000 € en algun moment de l’any.

3. 3

   Verificar l’exit tax

   L’exit tax de l’article 167 bis afecta els drets socials, els valors i els títols de l’article 150-0 A, sense esmentar els criptoactius: segons el text, les criptomonedes en possessió directa no entren en la seva base, però els seus títols sí que compten. Vegi la nostra guia exit tax i sortida de França.

4. 4

   Després de la sortida: Andorra pren el relleu

   L’article 150 VH bis només afecta les persones domiciliades fiscalment a França. Com a resident fiscal andorrà, vostè tributa a Andorra en el moment de la venda, sobre la base del seu preu de compra original: la plusvàlua acumulada durant els seus anys a França no s’esborra.

Tot depèn de la realitat de la sortida: la llar, l’activitat principal i els interessos econòmics han de deixar França. Els criteris es detallen a la nostra guia per esdevenir resident fiscal a Andorra, i les declaracions de l’any de la sortida, a deixar la residència fiscal francesa.

Intercanvi d’informació: CRS, DAC8 i CARF

Els criptoactius entren a poc a poc en l’intercanvi automàtic d’informació entre administracions tributàries; Andorra només aplica una part d’aquests mecanismes.

• La DAC8 obliga els proveïdors de serveis de criptoactius a recollir, des de l’1 de gener de 2026, les dades de les transaccions dels seus clients residents a la Unió Europea, de la qual Andorra no és membre.
• El CARF, el marc de l’OCDE propi dels criptoactius, inclou França entre els països que faran intercanvis a partir de 2027. Andorra no figura ni entre els països compromesos ni entre els que l’OCDE considera afectats (llista del 14 de setembre de 2026); segons la Llei 26/2025, s’ha compromès a adherir-s’hi si se n’identifica la necessitat.
• El CRS revisat s’aplica a Andorra des de l’1 de gener de 2026 (Llei 26/2025): el seu àmbit cobreix ara els productes de diner electrònic i els actius digitals.

Per a la resta dels comptes financers, vegi l’intercanvi automàtic d’informació entre Andorra i França.

Idees errònies sobre les criptomonedes a Andorra