Comerç electrònic, SaaS, consultoria: exercir una activitat en línia des d’Andorra

Quin estatus de residència per a un comerç electrònic o un SaaS?

Per a la llei d’immigració, treballar és exercir qualsevol activitat lucrativa, assalariada o no, a temps complet o parcial, fora de la gestió del patrimoni propi (Llei 9/2012, art. 22). Que tots els seus clients siguin a l’estranger no hi canvia res: cal una autorització que permeti l’activitat. Tres estatus s’hi adeqüen.

El professional internacional i el titular d’una autorització de teletreball, l’estatus de nòmada digital, només poden exercir l’activitat prevista per la llei: qualsevol altra activitat lucrativa exigeix una altra autorització (art. 23 i 98). A més, l’estatus de professional internacional està subjecte a quota: el Decret 74/2026, de l’11 de març de 2026, li reserva 10 de les 200 autoritzacions de residència sense treball; si aquesta part s’exhaureix, l’autorització continua essent possible mentre no s’arribi a la quota global. La residència passiva exclou qualsevol activitat, fins i tot a distància. Compari els tipus de residència a Andorra.

Botiga en línia o SaaS: cal una societat i un comerç?

Per a la residència per compte propi, sí: la societat andorrana és un requisit legal. Per als altres estatus, la llei no l’imposa, però fixa un marc: tota persona, física o jurídica, que exerceix una activitat comercial, industrial o de serveis ha d’estar autoritzada pel comú de la parròquia, que ho tramet al Registre de Comerç i Indústria del Govern. Una botiga en línia o una activitat d’assessorament no se n’escapa: la targeta de comerç condiciona el dret a facturar.

A més, una societat amb capital estranger ha de demostrar una activitat efectiva en un termini de 18 mesos: comerç inscrit, comptes dipositats, almenys el 75 % de les previsions anunciades i compte en un banc establert a Andorra. Aquestes obligacions d’una societat amb capital estranger s’afegeixen a les etapes per crear una societat a Andorra.

IGI: quan tributen a Andorra els seus serveis en línia?

La Llei 11/2012 de l’IGI localitza els serveis segons el client (art. 43 i 44). Per sobre de 40.000 € de xifra de negocis anual, vostè repercuteix l’IGI del 4,5 % només sobre els serveis localitzats a Andorra.

Els serveis electrònics inclouen, entre d’altres, l’allotjament de llocs web, el subministrament i l’actualització de programari, el manteniment a distància, la posada a disposició de bases de dades i l’ensenyament a distància. Un simple intercanvi de correus electrònics no basta per convertir-lo en un servei electrònic (art. 43.3).

Pel que fa als béns, una venda enviada fora d’Andorra pel venedor està exempta d’IGI com a exportació (art. 14). Els tipus es detallen a la nostra guia sobre l’IVA a Andorra (IGI).

IVA de la UE: clients professionals, particulars i vendes de béns

Andorra no forma part de la Unió Europea: vendre a clients europeus és vendre des d’un país tercer. L’IVA exigible depèn del client i del que vengui.

• clients professionals: per regla general, l’empresa client paga l’IVA del seu país per autoliquidació; vostè factura sense IVA;
• particulars, serveis electrònics, de telecomunicacions o de radiodifusió: l’IVA del país del client sempre és exigible, sigui quin sigui el país del prestador. Un servei electrònic es presta per internet, de manera en gran part automatitzada, amb una intervenció humana mínima: programari descarregat o en línia, allotjament de llocs web, continguts digitals. Comunicar-se amb el client per correu electrònic no basta per convertir-lo en un servei electrònic;
• particulars, altres serveis (assessorament, acompanyament, prestacions intel·lectuals): la regla general situa el servei allà on és establert el prestador, és a dir, fora de la Unió, llevat de normes pròpies de determinats serveis (immobles, transport de passatgers, esdeveniments, restauració, lloguers de mitjans de transport). França hi afegeix l’excepció de l’article 259 C, que es presenta més avall;
• particulars, béns: l’IVA a la importació és exigible; per als enviaments de 150 € com a màxim per comanda, la finestreta IOSS permet recaptar-lo en el moment de la venda, amb una declaració mensual. Un mercat en línia pot, en alguns casos, passar a ser-ne el deutor en lloc seu.

Quan l’IVA d’un estat membre és exigible per un servei prestat a un particular, una empresa establerta fora de la Unió es pot identificar en un sol estat membre, a la «finestreta única no UE», i presentar-hi una declaració trimestral per a totes les seves prestacions als consumidors europeus.

Per a la facturació als seus clients francesos, professionals o particulars, vegi la nostra guia per facturar entre França i Andorra.

Plataformes i mercats en línia: qui és el deutor de l’impost?

Tot depèn de qui li paga: una plataforma, particulars o, en el cas dels béns, un mercat en línia europeu.

La qualificació de cada flux depèn dels contractes: faci-la verificar. L’estatus, l’impost i l’itinerari d’un youtuber o creador de contingut a Andorra són objecte d’una guia a part.

Vendre béns físics: duana, IVA a la importació i dropshipping

Un paquet enviat des d’Andorra a un client de la Unió hi entra com una importació: l’IVA del país d’arribada és exigible i cal una declaració de duana. Per part d’Andorra, la venda enviada fora d’Andorra pel venedor està exempta d’IGI (Llei 11/2012, art. 14).

• Unió duanera: des de 1990, cobreix els productes industrials, capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat; els productes dels capítols 1 a 24 originaris d’Andorra estan exempts de drets d’importació a la Unió;
• Finestreta IOSS: per als enviaments de 150 € com a màxim, permet recaptar l’IVA del client en el moment de la venda, amb una declaració mensual; una empresa establerta fora de la Unió ha de designar un intermediari per utilitzar-la;
• Dret de 3 €: de l’1 de juliol de 2026 a l’1 de juliol de 2028, la Unió percep un dret de duana temporal de 3 € per article sobre els enviaments de 150 € com a màxim venuts a distància, sigui quin sigui el règim d’IVA. Segons la Comissió, es pot declarar una preferència duanera, com la de la unió duanera, però no si l’IVA es recapta mitjançant l’IOSS;
• Mercats en línia: per als béns importats de 150 € com a màxim venuts per mitjà seu, poden ser considerats el venedor a efectes de l’IVA.

Dropshipping: qui ven, i des d’on?

En el dropshipping, el proveïdor envia directament al client, sovint des d’un país tercer, sense que la mercaderia passi per Andorra. Aleshores, la venda no s’hi localitza als efectes de l’IGI, ja que el transport no comença en el territori andorrà (Llei 11/2012, art. 42). Cap a un client de la Unió, l’enviament continua essent una importació, amb les mateixes normes: IVA del país d’arribada, IOSS possible fins a 150 € i dret de 3 € per article. El seu estatus de residència i el seu comerç, en canvi, han de cobrir aquesta activitat.

Lloc web comercial: mencions obligatòries, dades personals i galetes

Una botiga explotada des d’Andorra està subjecta al dret andorrà del comerç electrònic i de la protecció de dades. La Llei 20/2014, reguladora de la contractació electrònica, obliga a mostrar al lloc web, de manera visible, permanent, clara i gratuïta (art. 6):

• la identificació de l’operador: nom o denominació social, domicili i dades de contacte;
• les seves dades d’inscripció al registre i d’identificació fiscal;
• les autoritzacions que exigeix l’activitat i, per a una professió regulada, el seu col·legi professional;
• la informació sobre els preus i la que imposen el dret del consum i la protecció de dades.

Els correus electrònics comercials exigeixen en principi el consentiment previ del destinatari, i les galetes, una informació clara que li permeti consentir-hi (art. 19 i 20). La Llei qualificada 29/2021 de protecció de dades personals, l’aplicació de la qual controla l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), exigeix una base jurídica per a cada tractament, com el consentiment o l’execució d’un contracte, i una informació completa al client en el moment de la recollida (art. 6, 16 i 46). La Comissió Europea reconeix a Andorra un nivell de protecció adequat des de la seva Decisió 2010/625/UE, del 19 d’octubre de 2010: les dades poden venir de la Unió sense cap garantia addicional.

Programari i SaaS: el règim dels actius intangibles

L’impost sobre societats andorrà és del 10 %. Un règim especial redueix un 80 % la base de tributació corresponent a les rendes obtingudes de la concessió de drets d’ús, de llicències o de la cessió de patents, de models d’utilitat i de programari protegit pels drets d’autor (Llei 95/2010, art. 23). Quan la totalitat d’aquestes rendes dona dret a la reducció, la seva tributació baixa a un 2 % aproximadament (càlcul orientatiu: 10 % aplicat al 20 % de la base). Les condicions són exigents:

• la reducció és proporcional a les despeses de creació en què ha incorregut la mateixa societat (enfocament anomenat «nexus» de l’OCDE): la subcontractació a l’estranger i l’adquisició de l’actiu redueixen la part elegible;
• la societat explota l’actiu en nom propi i porta una comptabilitat separada per a cada actiu;
• disposa de mitjans a Andorra i hi exerceix activitats d’explotació, de gestió o de promoció;
• en fa la sol·licitud prèvia al ministeri encarregat de les finances, que resol en un termini de sis mesos; si no hi ha resposta, la sol·licitud es pot considerar desestimada. El règim s’aplica des de l’exercici de la sol·licitud.

El risc francès: establiment permanent i direcció efectiva

Una activitat en línia no té una adreça evident; per això l’Administració busca on es dirigeix i s’exerceix realment. El conveni fiscal franco-andorrà proporciona tres referències:

• una societat resident dels dos estats es considera resident de l’estat on hi ha la seva seu de direcció efectiva (art. 4);
• els seus beneficis tributen a França si hi opera per mitjà d’un establiment permanent: seu de direcció, sucursal, oficina, o una persona que hi conclou habitualment contractes en nom seu (art. 5 i 7);
• els avantatges del conveni es poden denegar a una operació que tingui com un dels objectius principals beneficiar-se’n (art. 25).

En concret, un dirigent que continua vivint i treballant a França, o un equip que signa els contractes des de França, debilita la posició andorrana de la societat. El mateix dirigent continua essent resident fiscal francès si compleix un sol dels criteris de l’article 4 B del Codi general d’impostos francès. Si trasllada una activitat existent, segueixi les etapes per traslladar la societat a Andorra.

Finalment, els residents a França que tenen una societat andorrana poden veure’s afectats pels mecanismes adreçats a les entitats sotmeses a un «règim fiscal privilegiat» (articles 209 B i 238 A): aquesta qualificació, tenint en compte l’IS del 10 %, és una anàlisi que cal fer validar per un expert fiscal, no un fet establert.

Quin estatus li correspon?

Quatre preguntes per identificar la residència que cal estudiar i les seves condicions.

Fer el test