Comptabilitat a Andorra: les obligacions d’una societat

Comptabilitat a Andorra: quins llibres cal portar?

Una comptabilitat ordenada i adequada a l’activitat, que segueixi cronològicament totes les operacions: la Llei 30/2007 de la comptabilitat dels empresaris l’imposa a totes les societats i a qualsevol persona física que exerceixi una activitat empresarial o professional (art. 1 i 2), inclòs l’empresari individual. Hi ha dos llibres obligatoris (art. 13 a 15):

• el llibre diari, que registra les operacions dia a dia, o en assentaments globals per períodes no superiors a un mes;
• el llibre d’inventaris i comptes anuals, que recull el balanç inicial, els balanços trimestrals de sumes i saldos i, després, l’inventari i els comptes de final d’exercici.

Els documents comptables, la correspondència i els justificants es conserven sis anys a comptar de l’últim tancament (art. 7). Els comptes segueixen el Pla general de comptabilitat aprovat pel Decret 479/2025, del 23 de desembre de 2025, aplicable als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, que substitueix el de 2022; els bancs i les altres entitats del sistema financer en queden exclosos. La llei de societats hi afegeix dos registres interns: el llibre registre de socis, que indica la residència de cadascun i el tipus de residència, i el llibre registre de beneficiaris efectius, que es comunica al Registre de Societats (Llei 20/2007, art. 21 i 21 bis).

Comptes anuals: formulació, aprovació, dipòsit

Els comptes anuals comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux d’efectiu i la memòria; mostren la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats (Llei 20/2007, art. 71). El model abreujat, que eximeix de l’estat de canvis del patrimoni net i de l’estat de flux d’efectiu, és accessible a l’empresa que, durant dos exercicis consecutius, compleix almenys dues d’aquestes condicions: actiu de 3.600.000 € com a màxim, ingressos anuals de 6.000.000 € com a màxim, 25 treballadors com a màxim (Pla general de comptabilitat de 2025).

1. 1

   Formulació pels administradors

   Formulen i signen els comptes i la proposta d’aplicació del resultat en els sis mesos següents al tancament (art. 71).

2. 2

   Aprovació per la junta

   La junta general ordinària se celebra cada any, dins d’un període fixat pels estatuts que no pot superar els sis mesos des de l’inici de l’exercici següent (art. 30). Destina el 10 % del benefici a la reserva legal fins que aquesta assoleixi el 20 % del capital (art. 76).

3. 3

   Dipòsit al registre

   Totes les SA i SL dipositen els comptes en línia, a l’oficina virtual de l’Administració tributària, dins del termini fixat per a la declaració de l’impost sobre societats (Reglament del 16 d’abril de 2014, art. 44 a 46). Els originals signats es conserven sis anys a la seu social.

L’auditoria esdevé obligatòria quan, durant dos exercicis consecutius, se superen almenys dos d’aquests llindars: 3.600.000 € d’actiu, 6.000.000 € de xifra de negocis, 50 treballadors. També ho és quan la xifra de negocis supera els 10.000.000 € durant dos anys consecutius (art. 72). Només la poden fer els auditors de comptes i les societats d’auditoria inscrits al Registre d’Auditors de Comptes (Llei 30/2025, art. 9).

Impost sobre societats: declaració i pagament a compte

L’impost sobre societats (IS) és del 10 % del benefici. Des de 2024, l’impost després de deduccions no pot baixar per sota del 30 % de la quota de tributació (Llei 95/2010, art. 41 i 43). Els seus terminis els fixa el Reglament de l’impost:

• declaració i pagament: el mes següent als sis mesos posteriors al tancament, és a dir, al juliol per a un exercici tancat el 31 de desembre. La declaració es pot presentar abans, sense que s’avanci el termini de pagament (art. 45);
• pagament a compte: durant el novè mes de l’exercici, és a dir, al setembre per a un exercici natural, igual al 50 % de l’impost de l’exercici anterior; no cal fer cap pagament a compte el primer exercici d’activitat (art. 37);
• mitjans de pagament: domiciliació bancària al compte bancari de la societat o transferència nominativa a favor del Govern (art. 47).

Una societat que no presenta les declaracions durant dos exercicis consecutius és objecte d’una baixa provisional del Registre tributari: el seu NRT es revoca, la decisió es publica al BOPA i el Registre de Societats bloqueja qualsevol inscripció nova (Llei 95/2010, art. 48; Reglament, art. 42 i 43). Els tipus i els règims es detallen a la nostra guia de l’impost sobre societats a Andorra.

IGI: amb quina periodicitat s’ha de declarar?

L’IGI es declara i es paga segons la xifra de negocis de l’any anterior (Llei 11/2012, art. 78):

L’obligat tributari declara l’inici, la modificació i la finalització de la seva activitat, expedeix factures de totes les seves operacions, porta els llibres registre de factures emeses i rebudes i les conserva durant el termini de prescripció (art. 76 i 77). Trenta dies després d’un requeriment desatès, l’Administració pot liquidar d’ofici l’impost d’una declaració no presentada (art. 79). Les empreses petites poden optar per un règim simplificat fins a 100.000 € de xifra de negocis. Vegi la nostra guia sobre l’IVA a Andorra (IGI).

Calendari fiscal d’una societat andorrana (exercici natural)

Exemple d’una SL que ja és en activitat, amb un exercici que coincideix amb l’any natural, una xifra de negocis inferior a 250.000 € i un administrador remunerat. Només hi figuren els terminis que consten en els textos; el dia exacte de cadascun el fixa l’Administració.

Al llarg de tot l’any s’hi afegeixen les cotitzacions a la CASS, calculades sobre una base mensual. Per sobre de 250.000 € de xifra de negocis, afegeixi-hi les declaracions de l’IGI d’abril i d’octubre; a partir de 3.600.000 €, passen a ser mensuals.

Registre de Societats: modificacions, transmissions i taxes

• Qualsevol modificació dels estatuts, inclòs el capital, requereix una escriptura pública inscrita al Registre de Societats; el notari la tramet en un termini de 15 dies (Llei 20/2007, art. 66).
• El nomenament d’un administrador s’ha de presentar a inscripció en un termini de 30 dies des de la seva acceptació (art. 47); una societat que esdevé unipersonal ho ha de fer inscriure en el termini d’un mes (art. 2).
• Les transmissions de participacions o d’accions es formalitzen en escriptura pública (art. 20) i, per a un inversor estranger, estan subjectes a una autorització prèvia: vegi l’autorització d’inversió estrangera.
• Cada any, una societat sense comerç obert paga una taxa de manteniment de 851 € (SL) o de 935,50 € (SA); amb un comerç, només s’ha de pagar la quota del Registre de Comerç i Indústria, de 214,21 €, segons el Govern.
• Una societat amb capital estranger acredita la seva activitat efectiva al cap de 18 mesos i, després, aporta els justificants que li demana el ministeri.

Gestoria, comptable, advocat: qui fa què?

A Andorra, una gestoria és un despatx que s’encarrega dels tràmits administratius, comptables i fiscals de les empreses i dels particulars. Res no l’obliga a recórrer-hi: la llei permet a l’empresari portar la comptabilitat ell mateix o confiar-la a la persona que triï (Llei 30/2007, art. 3). Però precisa que aquesta delegació no l’eximeix de la seva responsabilitat: un retard en una declaració o en un dipòsit continua essent imputable a la societat i als seus administradors.

Al voltant d’una societat, cada intervinent té el seu paper; només el notari és obligatori per llei en les etapes clau.

Com triar la gestoria

Abans de triar un proveïdor, faci-li aquestes preguntes:

• Quines tasques s’hi inclouen: comptabilitat, IGI, IS, dipòsit dels comptes, CASS, nòmines, secretaria jurídica?
• Qui fa el seguiment dels terminis, i com l’avisaran?
• Tindrà accés directe a l’oficina virtual de l’Administració tributària i als documents dipositats?
• El proveïdor pot treballar en francès i assenyalar-li les repercussions a França, o cal un assessor diferent?
• Com es facturen els serveis excepcionals, com ara una modificació dels estatuts o una inspecció?

Quant costa una gestoria?

Els honoraris són lliures: cap de les fonts oficials consultades no en fixa l’import, i nosaltres no en publiquem cap. El preu depèn sobretot del volum de factures i d’assentaments, del ritme de les declaracions de l’IGI (semestral, trimestral o mensual segons la xifra de negocis), del nombre d’assalariats per a les nòmines i la CASS, i dels serveis puntuals, com ara una modificació dels estatuts o una inspecció. Demani un pressupost per escrit que separi la quota anual fixa dels serveis facturats per actuació.

El nostre lloc web no recomana cap professional. Per a la creació pròpiament dita, vegi com crear una societat a Andorra; per a la realitat de l’activitat, la substància econòmica d’una societat andorrana.