Facturar entre França i Andorra: IVA, IGI i mencions

Per què no hi ha IVA intracomunitari amb Andorra

Perquè Andorra no és membre de la Unió Europea: vegi Andorra i la Unió Europea. El número d’IVA intracomunitari, que l’eina europea VIES permet verificar, és un número d’IVA de la Unió: no afecta Andorra. Una empresa andorrana s’identifica pel seu NRT.

Andorra aplica el seu propi impost sobre el consum, l’IGI, al tipus general del 4,5 % (Llei 11/2012, art. 57); els seus altres tipus es detallen a la nostra guia IVA a Andorra (IGI). Per tant, entre els dos països, cada factura segueix les normes d’un intercanvi amb un país tercer: l’IVA francès d’una banda, l’IGI de l’altra.

Dos textos no canvien res d’aquesta lògica. La unió duanera de 1990 cobreix els productes dels capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat, és a dir, els productes industrials, i preveu la supressió dels drets de duana entre Andorra i la Comunitat a partir de l’1 de gener de 1991 (art. 2 i 6); no fa desaparèixer la tributació de les importacions. El conveni fiscal França⁠–⁠Andorra, per la seva banda, només cobreix els impostos sobre la renda (art. 2).

El NRT, l’identificador fiscal andorrà

El NRT (número de registre tributari) és l’identificador que tota persona o empresa ha d’obtenir per a les seves operacions subjectes a l’impost andorrà. Segons la fitxa publicada per l’OCDE per a Andorra, es compon d’una lletra, sis xifres i una lletra de control; la primera lletra indica el tipus de titular:

Font: OCDE, fitxa «Andorra – Information on Tax Identification Numbers». Xifres i lletra final donades a títol d’exemple; per a una persona física, el NRT reprèn el seu número d’identificació administrativa (NIA).

Una empresa sol·licita el seu NRT a l’administració tributària andorrana, que el fa constar en una targeta d’identificació fiscal: vegi obtenir el NRT d’una societat andorrana. A falta d’un registre europeu, demani’l al seu client o proveïdor andorrà i faci’l constar a les seves factures.

Els quatre casos de facturació d’un cop d’ull

Entre professionals, la norma és simètrica: la factura s’emet sense impost i el client declara l’impost del seu país. Per a un particular o per als béns, s’apliquen altres normes.

Normes vigents a 11 d’octubre de 2026. Les excepcions (immobles, transport, manifestacions, serveis prestats in situ) es precisen més avall.

Cas 1: una empresa francesa factura a un professional andorrà

Sense IVA francès. Per a un client que és subjecte passiu, un servei, per regla general, només és imposable a França si el client hi té la seu de la seva activitat, l’establiment que rep el servei o, en el seu defecte, el seu domicili (CGI, art. 259, 1°). Per tant, a un client establert a Andorra se li factura sense impostos, llevat de les excepcions de l’article 259 A, com les prestacions relacionades amb un immoble situat a França.

Pel que fa a Andorra, el servei es localitza a Andorra, ja que el client hi està establert (Llei 11/2012, art. 43.1). Com que el prestador no està establert a Andorra, és el client professional andorrà qui esdevé obligat tributari de l’IGI i el declara ell mateix (art. 52.1): vostè no ha de facturar IGI.

Els textos que hem llegit no imposen cap fórmula per a un servei situat fora de França. Per evitar qualsevol ambigüitat, indiqui el NRT del seu client i el motiu de l’absència d’IVA, per exemple «Prestació no subjecta a l’IVA francès, article 259, 1° del CGI». Un treballador per compte propi que s’instal·la a Andorra i conserva els seus clients trobarà el seu itinerari a la guia freelance a Andorra amb clients francesos.

I si el client andorrà és un particular?

La norma canvia. Els serveis enumerats per l’article 259 B del CGI (assessorament, publicitat, tractament de dades, serveis electrònics, entre d’altres) no se situen a França quan es presten a un particular establert fora de la Unió: no hi ha IVA francès. Els altres serveis d’un prestador establert a França continuen subjectes a l’IVA francès (art. 259, 2°). Pel que fa a Andorra, els serveis electrònics prestats a un particular que resideix a Andorra s’hi localitzen (Llei 11/2012, art. 44.4): aleshores l’IGI l’ha de pagar el prestador, que ha de nomenar un representant resident a Andorra (art. 76).

Cas 2: una societat andorrana factura a un professional francès

Sense IGI. Un servei prestat a una empresa establerta fora d’Andorra no es localitza a Andorra (Llei 11/2012, art. 43.1), llevat de les regles especials: immoble situat a Andorra, transport de passatgers, accés a una manifestació que s’hi celebra (art. 44).

A França, el servei és imposable, ja que el client hi està establert (CGI, art. 259, 1°), i és ell qui paga l’IVA, perquè el prestador no està establert a França (art. 283, 2): l’autoliquida. La menció «Autoliquidation», prevista pel dret francès quan el client és l’obligat tributari de l’impost (CGI, annex II, art. 242 nonies A), l’hi assenyala.

La factura en si segueix el reglament andorrà sobre la facturació: factura completa, NRT, identificador del client i article que justifica l’absència d’IGI (vegi les mencions més avall). Aquest és el cas dels emprenedors que marxen amb la seva clientela: vegi també traslladar la seva societat a Andorra.

Cas 3: una societat andorrana factura a un particular francès

En la majoria dels casos, s’aplica l’IVA francès, no l’IGI. A Andorra, una llista de serveis no es localitza a Andorra quan el client és un particular que resideix fora d’Andorra, llevat d’utilització efectiva a Andorra (Llei 11/2012, art. 43.2). Inclou, entre d’altres:

• drets d’autor, llicències i altres drets de propietat intel·lectual; publicitat;
• assessorament, auditoria, enginyeria, estudis, serveis d’advocats, d’experts comptables i serveis similars;
• tractament de dades, subministrament d’informacions, traduccions;
• serveis electrònics, de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió.

A França, els serveis electrònics, de telecomunicacions i de radiodifusió prestats a un particular establert a França hi són imposables (CGI, art. 259 D). Els altres serveis prestats per un prestador establert fora de la Unió a un particular de la Unió també es consideren situats a França quan s’hi utilitzen o s’hi exploten (art. 259 C), excepte els serveis vinculats a un lloc concret, com un allotjament o un àpat a Andorra (art. 259 A).

Aleshores, l’IVA francès l’ha de pagar la societat andorrana. Una empresa establerta fora de la Unió es pot inscriure a la finestreta única del règim no Unió a l’Estat membre que triï, que li assigna un número reservat a aquest règim, per declarar-hi l’IVA exigible pels seus serveis als particulars europeus. Per a les vendes a distància de béns, la finestreta IOSS requereix en principi un intermediari establert a la Unió. Els detalls figuren a la nostra guia comerç electrònic a Andorra.

Cas 4: vendre béns de França a Andorra

La venda està exempta d’IVA francès, tant si els béns els expedeix el venedor com si, llevat de l’equipament de mitjans de transport d’ús privat, els expedeix un comprador no establert a França (CGI, art. 262, I). L’exempció requereix justificar la sortida real dels béns: segons l’administració, mitjançant la certificació electrònica de la declaració d’exportació o, si no n’hi ha, mitjançant les altres proves admeses (BOFiP, BOI-TVA-CHAMP-30-30-10-20, § 25).

En entrar a Andorra, els béns suporten l’IGI a la importació, que es merita en el mateix moment que els drets de duana, fins i tot quan aquests no s’han de pagar (Llei 11/2012, art. 12 i 46). L’importador, que generalment és el comprador, n’és l’obligat tributari (art. 53). Per als productes industrials de la unió duanera, no s’hi afegeix cap dret de duana.

En el sentit invers, una venda de béns expedits fora d’Andorra està exempta d’IGI (art. 14), i l’importador establert a la Unió paga, per regla general, l’IVA a la importació. Els tipus d’IGI aplicables als béns figuren a la nostra guia tipus de l’IGI.

Les mencions que cal fer constar a la factura

Una societat establerta a Andorra expedeix una factura completa sempre que el seu client és un professional, o que l’operació està exempta o no localitzada a Andorra (Reglament del 24 de juliol de 2024, art. 4). Conté, en particular (art. 7 i 10):

• un número, dins d’una sèrie consecutiva, i la data d’emissió;
• el nom o la raó social i el domicili de l’emissor i del client;
• el NRT de l’emissor i el del client, o l’identificador fiscal assignat pel seu país, per exemple un número d’IVA francès;
• la descripció de l’operació, la base, el tipus, la quota d’IGI i el total;
• sense IGI, l’article que justifica la no-tributació, per exemple l’article 43 de la Llei 11/2012 per a un servei a una empresa francesa;
• una redacció en català; els imports es poden expressar en qualsevol moneda.

Una factura emesa des de França per a una exportació de béns porta la referència de l’exempció, per exemple «Exempció d’IVA, article 262 I del CGI», o una menció que indiqui que l’operació se’n beneficia (CGI, annex II, art. 242 nonies A, 12°).

El manteniment dels llibres registre i les declaracions d’IGI de la societat andorrana es detallen a la nostra guia declaracions d’IGI i comptabilitat.

Factura electrònica: què canvia amb Andorra

La reforma francesa de la facturació electrònica no afecta les empreses estrangeres sense establiment permanent a França, indica l’administració tributària: una societat andorrana no ha d’emetre les seves factures mitjançant una plataforma autoritzada.

Quan factura a una empresa identificada a efectes de l’IVA a França, és aquest client, obligat tributari de l’impost, qui transmet les dades de l’operació a l’administració (e-reporting). La mateixa societat andorrana hi pot estar subjecta quan és l’obligat tributari de l’IVA francès, en particular per a operacions amb particulars: a partir de l’1 de setembre de 2026 si és una gran empresa o una empresa de mida intermèdia, de l’1 de setembre de 2027 per a una pime, una empresa molt petita o una microempresa. L’administració tributària francesa precisa els casos afectats a la seva pàgina dedicada a les empreses estrangeres.

França o Andorra?

L’impost sobre la renda a França i a Andorra, amb la mateixa renda imposable i totes les hipòtesis a la vista.

Comparar