Qui pot viure a Andorra? Un itinerari segons el seu perfil

Sí, sempre que obtingui una autorització de residència, com qualsevol estranger. Els francesos hi estan més aviat afavorits: les autoritzacions es concedeixen amb prioritat als nacionals dels estats vinculats a Andorra per un conveni, entre els quals França (Llei 9/2012, art. 40); per a una feina assalariada, no se’ls exigeix cap experiència professional (reglament del 7 d’octubre de 2026); i les seves autoritzacions sense activitat lucrativa es renoven més de pressa, per tres anys i després per deu anys al cap de cinc anys. L’estatus depèn, a continuació, del que farà al país.

Llegir: Els tipus de residència 

L’estatus d’assalariat: cap import que calgui aportar a l’AFA, i la taxa de 190,96 € de l’autorització inicial va a càrrec de l’empresa; ara bé, cal una oferta de feina i una plaça en la quota. A continuació ve el nòmada digital: la llei no preveu cap aportació a l’AFA i la taxa és de 224,61 €, però cal una resolució favorable del ministeri d’Economia. El professional internacional diposita 47.500 €, reemborsables en marxar; el treballador per compte propi aporta 50.000 € definitius; la residència passiva exigeix 1.000.000 € invertits i 50.000 € definitius.

Llegir: Cost i dipòsit a l’AFA 

Parteixi de l’activitat que exercirà des d’Andorra: és la que fixa l’estatus de residència. Un emprenedor que se’n va amb la seva família llegeix primer l’itinerari de l’emprenedor i, després, el de la família per a les persones a càrrec. Un jubilat que vol continuar treballant no correspon a la residència passiva, que prohibeix qualsevol activitat professional.

Les possibilitats són escasses. Sense cap activitat exercida des d’Andorra, l’estatus de referència és la residència passiva, que des del 13 de febrer de 2026 exigeix invertir 1.000.000 € a Andorra (o 400.000 € en el fons públic per a l’habitatge) i aportar 50.000 € no reemborsables. Els altres estatus es basen en una activitat: una feina, una societat andorrana, clients o un ocupador a l’estranger, llevat d’alguns casos particulars com la residència per raons d’interès científic, cultural o esportiu.

Sí: és l’objecte de l’estatus de nòmada digital, que s’adreça, entre d’altres, a l’assalariat d’un ocupador establert fora d’Andorra (Llei 9/2012, art. 23.5 bis). Requereix una resolució favorable del ministeri d’Economia, recursos suficients, una assegurança, un habitatge i 90 dies de presència l’any. Les seves cotitzacions socials i la seva residència fiscal s’han d’examinar cas per cas.

Llegir: L’estatus de nòmada digital a Andorra 

Sí. Cada itinerari recorda els criteris del domicili fiscal francès (article 4 B del CGI), les normes del conveni fiscal França⁠–⁠Andorra i, quan es pot aplicar, l’exit tax. Mentre la seva llar, la seva activitat principal o el centre dels seus interessos econòmics continuïn a França, hi continua tributant.

Estan verificats a 10 d’octubre de 2026 amb els textos oficials: lleis andorranes consolidades, BOPA, CASS, Légifrance i impots.gouv.fr. Les quotes, el salari mínim i les bases de cotització canvien cada any; cada pàgina indica la seva data de verificació i les seves fonts.

No. Exposen les normes generals i els errors freqüents, amb càlculs orientatius. Per a una marxa que compromet el seu patrimoni, una societat o la seva jubilació, faci validar la seva situació per un professional, tant a la banda andorrana com a la francesa.