Conveni fiscal França⁠–⁠Andorra: qui grava què?

Text oficial (PDF, BOFiP), dates i impostos coberts

El conveni fiscal entre França i Andorra té per objecte evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda. El text que fa fe és el publicat al Journal officiel pel decret núm. 2015-878 (Légifrance). L’administració tributària francesa en publica una versió consolidada en PDF, actualitzada amb l’instrument multilateral de l’OCDE, i el comenta al BOFiP (BOI-INT-CVB-AND). La seva adopció va tenir un recorregut accidentat:

El conveni s’aplica als impostos sobre la renda: pel que fa a França, l’impost sobre la renda i l’impost sobre societats; pel que fa a Andorra, els impostos que existien el 2013 i els que els han complementat després, entre els quals l’impost sobre la renda de les persones físiques creat el 2014, tal com preveu el protocol. No cobreix ni l’impost de successions ni l’impost sobre la fortuna immobiliària: vegi més avall el que el conveni no cobreix.

Qui és resident d’Andorra en el sentit del conveni?

És resident d’Andorra qui compleix un dels dos criteris establerts pel punt 2 del protocol; se n’exclouen tres situacions:

El llindar dels 183 dies s’aprecia per any natural: la nostra eina permet comptar els seus dies de presència al llarg de l’any.

En cas de doble residència, l’article 4 decideix segons l’habitatge permanent i, després, el centre d’interessos vitals, l’estada habitual i la nacionalitat. El detall, amb casos pràctics, figura a la nostra guia de la residència fiscal a Andorra.

Article 4 B i conveni: què va canviar la llei de finances per a 2025

Des del 16 de febrer de 2025, el Codi general d’impostos francès ho preveu expressament: una persona que compleix un dels criteris francesos del domicili fiscal no pot ser considerada domiciliada a França si, en aplicació d’un conveni fiscal, no és considerada resident de França (article 4 B, modificat per l’article 83 de la llei núm. 2025-127, del 14 de febrer de 2025). Per tant, si els criteris de l’article 4 del conveni el vinculen a Andorra, França ja no el pot tractar com a domiciliat al seu territori; conserva el dret de gravar les rendes de font francesa que el conveni li atribueix. Vegi la primacia de la residència segons el conveni.

Qui grava què? Les normes principals

En principi, grava el país de residència. El país d’on prové la renda conserva el dret de gravar, en particular, els salaris d’un treball exercit al seu territori, les rendes dels seus immobles i les pensions públiques que paga, a més d’una retenció limitada sobre les inversions:

Segons la versió consolidada publicada per impots.gouv.fr. «Imposable a» un Estat no sempre exclou l’altre: aleshores, l’article 21 evita la doble imposició. El que continua sent imposable a França després de marxar es detalla a Deixar la residència fiscal francesa.

Salaris: tributen on s’exerceix el treball

L’article 14 vincula en principi el salari al lloc on s’efectua el treball. Un resident d’Andorra que treballa a França hi tributa per aquesta remuneració, i Andorra dedueix l’impost francès del seu propi impost, amb el límit d’aquest. A la inversa, un resident de França ocupat a Andorra tributa a Andorra; França té en compte aquest salari per calcular el seu impost i després concedeix un crèdit d’impost igual a l’impost francès corresponent, si el salari ha estat sotmès a l’impost andorrà (article 21). Principal excepció: per a una estada de treball de 183 dies com a màxim en dotze mesos, el salari només és imposable a l’Estat de residència si l’ocupador no és resident de l’Estat de l’estada i si la remuneració no va a càrrec de cap establiment permanent que hi tingui. Els funcionaris i els administradors de societats segueixen normes pròpies (articles 15 i 18). Els casos concrets, permisos inclosos, es tracten a la nostra guia per treballar a Andorra i viure a França.

Pensions de jubilació: les privades a Andorra, les públiques a França (articles 17 i 18)

Per a un jubilat establert a Andorra, el conveni distingeix dos casos. Les pensions del sector privat (règim general, pensions complementàries) només són imposables a Andorra, l’Estat de residència (article 17). Les pensions de la funció pública francesa continuen tributant a França, tret d’un resident andorrà que té la nacionalitat andorrana sense tenir la nacionalitat francesa (article 18). El nostre itinerari jubilar-se a Andorra recull els altres punts que cal verificar.

Immobles situats a França: sempre tributen a França

Un resident andorrà que conserva un immoble a França hi continua tributant pels lloguers (article 6) i per la plusvàlua de la venda (article 13). La norma també val per als títols d’una societat que, en qualsevol moment dels 365 dies anteriors a la venda, obté més del 50 % del seu valor d’immobles situats a França, excepte els immobles afectats a la seva pròpia activitat. Aleshores, França aplica les seves normes pròpies per als no residents; Andorra, per la seva banda, dedueix l’impost francès del seu impost, amb el límit d’aquest.

Els tràmits que cal fer a França per a aquestes rendes figuren a la nostra guia Deixar la residència fiscal francesa.

Successions, donacions, IFI: el que el conveni no cobreix

El conveni només s’aplica als impostos sobre la renda (article 2): ni l’impost de successions i donacions ni l’impost sobre la fortuna immobiliària no entren en el seu àmbit, i cap conveni sobre les successions no vincula França i Andorra. Per tant, cada país aplica el seu propi dret, sense cap mecanisme convencional per evitar una doble imposició:

• Andorra no té ni impost de successions ni impost sobre el patrimoni;
• França pot gravar els béns situats a França i el que rep un hereu domiciliat a França durant almenys 6 dels últims 10 anys: vegi la nostra guia de l’impost de successions entre França i Andorra;
• l’impost sobre la fortuna immobiliària continua sent exigible a un no resident amb un patrimoni immobiliari francès net superior a 1.300.000 €.

No s’ha de confondre: el conveni de seguretat social

Les cotitzacions, la salut i les pensions de jubilació depenen d’un altre text, el conveni francoandorrà de seguretat social del 12 de desembre de 2000, vigent des de l’1 de juny de 2003: fixa, en particular, el règim aplicable als treballadors desplaçats i el còmput dels períodes d’assegurança acomplerts als dos països. Es presenta a la nostra guia de les cotitzacions a la CASS.

Dividends, interessos, cànons: retencions del 15 % i del 5 % com a màxim

Per a les rendes d’inversions, el conveni deixa la imposició principal al país de residència i limita la retenció del país de la font (vegi la taula anterior). Tres precisions:

• alguns interessos no suporten cap retenció, en particular els pagats per un Estat o entre institucions financeres;
• els cànons per drets d’autor, excepte els programes informàtics, les pel·lícules i els enregistraments, només són imposables a l’Estat de residència;
• per beneficiar-se d’aquests límits, cal presentar una atestació de residència certificada per l’administració tributària del propi país.

Pel que fa a Andorra, la llei de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals ja eximeix els dividends i els interessos pagats a no residents: per tant, un resident de França que té títols andorrans no hi tributa, i declara aquestes rendes a França. A la inversa, un resident andorrà suporta la retenció francesa dins dels límits i, després, l’impost andorrà sobre l’estalvi, reduït en l’import d’aquesta retenció. Vegi la nostra guia de l’impost sobre els dividends i les plusvàlues a Andorra.

La clàusula de nacionalitat (article 25): escrita, però inoperant

Aquesta clàusula permetria a França gravar els seus nacionals residents a Andorra, però no es pot aplicar per si sola: caldria una llei francesa que establís una imposició basada en la nacionalitat i, després, un acord entre les dues administracions sobre la seva aplicació. A 10 d’octubre de 2026, no s’ha adoptat cap llei d’aquest tipus.

Durant l’examen del conveni, el govern francès la va qualificar de clàusula «sense efecte jurídic» i va indicar que no existia cap projecte d’aquest tipus, tal com recull el Senat. Una esmena anomenada «impost universal focalitzat», examinada l’octubre de 2025 durant la tramitació del projecte de llei de finances per a 2026, es va rebutjar per molt poc en sessió plenària, segons la premsa especialitzada.

Clàusules antiabús i instrument multilateral

El conveni inclou diverses salvaguardes, reforçades per l’instrument multilateral de l’OCDE:

• un criteri de l’objectiu principal: es denega un avantatge si és raonable concloure que obtenir-lo era un dels objectius principals d’un mecanisme o d’una transacció (article 25, apartat 1, a, en la redacció derivada de l’instrument multilateral);
• una clàusula de beneficiari efectiu: l’avantatge es pot denegar quan el recipiendari no és el beneficiari efectiu de la renda i l’operació en redueix l’impost (article 25, apartat 1, b);
• l’exclusió del beneficiari aparent de la noció de resident (article 4, apartat 5);
• una norma d’imposició efectiva: quan un Estat només grava una fracció d’una renda, l’avantatge concedit per l’altre Estat només val per a aquesta fracció (article 25, apartat 2);
• un preàmbul que recorda que el conveni no ha de crear oportunitats de no-imposició o d’imposició reduïda mitjançant l’evasió o el frau fiscals.

A la pràctica, una estructura andorrana sense activitat real, creada sobretot per obtenir un avantatge del conveni, s’exposa a la denegació d’aquest avantatge. Vegi la substància econòmica exigida a una societat andorrana i, sobre l’estatus d’Andorra respecte de les llistes i del dret francès, Andorra és un paradís fiscal?

Doble imposició França⁠–⁠Andorra: com s’evita

Mitjançant una deducció o un crèdit d’impost, el càlcul del qual depèn de l’Estat on vostè resideix:

Per comparar l’impost sobre la renda degut a cadascun dels dos països:

França o Andorra?

L’impost sobre la renda a França i a Andorra, amb la mateixa renda imposable i totes les hipòtesis a la vista.

Comparar