Renovació i «residència permanent» a Andorra

Durada de la residència: 1, 2, 3 i després 10 anys

Un any al principi per a un assalariat o un treballador per compte propi, dos anys per als estatus sense treball; l’autorització de deu anys arriba després, al cap de set anys, o de cinc anys en alguns casos.

Llei 9/2012, art. 24, 28, 28 ter, 30 bis, 32, 33, 33 bis, 33 ter i 109.

El cònjuge estranger d’un andorrà obté d’entrada una autorització de deu anys (art. 107). Per als assalariats i els treballadors per compte propi francesos o espanyols, un conveni de 2000 també escurça el camí cap a l’autorització més llarga (vegi més avall).

Quan s’ha de presentar la sol·licitud de renovació?

La llei obliga a sol·licitar la renovació abans del venciment (art. 55). Les fitxes d’e-tràmits precisen el període de presentació: en els 60 dies anteriors a la caducitat per a les autoritzacions d’assalariat, de treballador per compte propi, de fronterer i de reagrupament familiar; en els 6 mesos anteriors per a les residències sense treball. La presentació es fa en persona, amb cita prèvia, i el termini màxim de resposta indicat és de 2 mesos.

Documents comuns: formulari, passaport, fotografia i targeta vigent. Fonts: fitxes d’e-tràmits A.2, J.2 i D.2; Decret 407/2025, art. 20; Llei 9/2012, art. 154. Les taxes de renovació de cada estatus es comparen a la nostra guia dels costos.

Els membres de la família també renoven la seva pròpia autorització, vinculada a la del titular: vegi la renovació de les persones a càrrec i del reagrupament familiar.

Si ha presentat la sol·licitud a temps, conserva els seus drets fins a la resolució, fins i tot després del venciment (art. 82). Si l’autorització ha caducat fa menys d’un any, encara és possible una regularització, sempre que acrediti una residència permanent i efectiva i compleixi els requisits de renovació (art. 81). Un any després de la caducitat, l’autorització s’anul·la (art. 79).

Les condicions de presència i d’activitat

Algunes absències es computen com a presència: les vacances, un tractament mèdic a l’estranger, una formació decidida per l’empresa o un desplaçament professional de 12 mesos com a màxim autoritzat pel Servei d’Immigració (art. 53). En canvi, no residir a Andorra durant el temps exigit és un motiu d’anul·lació de l’autorització vigent (art. 73). Per controlar els seus dies de presència, utilitzi el nostre comptador.

Els seus dies de presència

Compti els seus dies a Andorra durant l’any, segons els llindars de 90 i 183 dies.

Obrir el comptador

El català en la renovació

Des de la Llei 6/2024, la renovació d’una autorització de residència i treball està condicionada al català: nivell A1 a la primera renovació, A2 a la segona (Llei 9/2012, art. 54 bis i 58). El nivell s’acredita amb un diploma oficial lliurat pel Govern o amb un títol equivalent reconegut. Fins al 26 d’abril de 2026, seguir la formació prevista pel reglament de quota era suficient per a la primera renovació; des d’aleshores, s’exigeix el nivell A1.

La llei obliga el Govern a estendre aquesta exigència, en els cinc anys següents a la seva entrada en vigor, als treballadors per compte propi, als fronterers, a les residències sense treball i als estatus de l’economia digital: comprovi en el moment de la renovació si el seu estatus ja hi està inclòs. En sentit contrari, un bon coneixement de la llengua, les institucions, la cultura i la història del país pot permetre obtenir directament la durada de renovació següent (art. 54). Vegi també Llengües i integració i la nostra notícia Català: el nivell A1 exigit a la primera renovació.

Motius de denegació i prohibició de 12 mesos

La llei limita els motius de denegació de la renovació (art. 67):

• no es compleixen els requisits de renovació: presència, activitat, recursos, català, manteniment de les condicions inicials;
• s’han falsejat o omès dades o documents;
• l’assalariat ha canviat de sector durant el primer any;
• el titular representa un risc per a la seguretat o l’ordre públic.

S’hi afegeixen casos propis de determinats estatus: autorització inicial obtinguda en frau de llei o condicions no respectades (art. 58 i 58 ter), membre de la família en situació irregular (art. 54 ter).

Una denegació pressuposa la incoació d’un expedient administratiu, instruït d’acord amb el Codi de l’Administració; la resolució correspon al ministre encarregat d’Interior (art. 68 i 69). Per a un resident, el recurs contra una denegació de renovació té efectes suspensius fins a la sentència ferma (art. 70); no en té per a un fronterer (art. 71). Els terminis de recurs són breus: vegi Tràmits, expedient i terminis.

Residència permanent: l’autorització de 10 anys

El dret andorrà no coneix cap estatus anomenat «residència permanent». L’expressió designa a la pràctica l’autorització de deu anys, concedida al cap de set anys, o de cinc anys en alguns casos. El seu abast no és el mateix segons l’estatus:

Llei 9/2012, articles citats.

Els francesos i els espanyols es beneficien d’una norma pròpia: el conveni del 4 de desembre de 2000 preveu que, després de 5 anys de residència efectiva i ininterrompuda i d’activitat professional a Andorra, reben de ple dret, en la renovació, l’autorització de la durada més llarga prevista per la llei andorrana, sense perjudici de motius d’ordre públic, de seguretat o de salut públiques (art. 7).

Fins i tot amb una autorització de deu anys, una absència prolongada pot comportar l’anul·lació. L’única instal·lació definitiva és la nacionalitat andorrana, que pressuposa en principi 20 anys de residència i la renúncia a la nacionalitat d’origen. Per comparar els estatus des del principi, vegi Els tipus de residència.