Fiscalitat
Successió i donació entre França i Andorra: qui grava què?
Andorra no aplica cap impost de successions ni de donacions. França, en canvi, grava tota la successió d’un causant que hagi continuat domiciliat a França, els béns situats a França sigui quin sigui el domicili del causant, i tot el que rep un hereu domiciliat a França almenys 6 dels 10 últims anys. Cap conveni no coordina els dos països: a continuació s’explica qui paga què, amb un exemple numèric.
- impost de successions ni de donacions a Andorra
- Cap
- de domicili a França: l’hereu hi tributa per tot
- 6 anys de cada 10
- de reducció per fill a França
- 100.000 €
- conveni França–Andorra sobre les successions
- Cap
L’essencial
- Andorra no té impost de successions ni impost de donacions: la llei de l’impost sobre la renda exclou les herències i les donacions del seu àmbit, i l’impost sobre transmissions patrimonials només grava les donacions d’immobles fora de la família propera.
- França grava tots els béns transmesos per un causant o un donant domiciliat fiscalment a França, però només els béns situats a França quan vivia a Andorra (article 750 ter del Codi general d’impostos francès).
- Un hereu o un donatari domiciliat a França, que hi ha estat domiciliat almenys 6 dels 10 anys anteriors, hi tributa per tot el que rep, fins i tot d’un progenitor instal·lat a Andorra.
- A França, cada fill es beneficia d’una reducció de 100.000 € i, després, d’una escala del 5 al 45 %; a falta de conveni i d’impost andorrà, cap crèdit d’impost no redueix l’import a pagar.
- La llei civil es determina de manera diferent: residència habitual o llei nacional escollida des del costat francès (Reglament europeu 650/2012), nacionalitat des del costat andorrà; la part reservada als fills es prepara amb un notari.
En aquesta pàgina 10 seccions
- Hi ha impost de successions a Andorra?
- Quan grava França? Els tres casos de l’article 750 ter
- No hi ha conveni França–Andorra sobre les successions
- Exemple numèric: un fill a França, l’altre a Andorra
- Assegurança de vida: els dos règims francesos
- Quina llei civil s’aplica? Reglament europeu, reserva i llegítima
- Declarar la successió a França: terminis i servei competent
- Idees errònies sobre les successions França–Andorra
- Preguntes freqüents
- Fonts
Hi ha impost de successions a Andorra?
No. El dret andorrà no preveu ni impost de successions ni impost de donacions. La llei de l’impost sobre la renda (IRPF) exclou expressament del seu àmbit els béns rebuts per herència, llegat o donació, així com els capitals d’assegurances de vida pagats a un beneficiari diferent del prenedor (Llei 5/2014, art. 4.4). La plusvàlua latent del causant tampoc no tributa (art. 5). Només una donació a una persona que no és un parent proper pot costar alguna cosa:
| Transmissió | Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) | Plusvàlua del donant |
|---|---|---|
| Herència o llegat, sigui quin sigui el bé | No s’aplica | Exempta |
| Donació a un parent proper | Exempció | Exempta |
| Donació d’un immoble andorrà a un tercer | 1 % Estat, del 0,5 al 3 % comú | En principi imposable, sobre el valor de mercat |
| Donació d’un altre bé a un tercer | No s’aplica | En principi imposable, sobre el valor de mercat |
Llei del 29 de desembre del 2000 de l’ITP (art. 1, 3, 4.5 i 8) i Llei 5/2014 de l’IRPF (art. 5 i 27). Parents propers: cònjuge, parella estable, parents en línia directa o col·lateral fins al 3r grau; el donatari assumeix aleshores el valor i la data d’adquisició del donant.
Heretar un immoble a Andorra
L’impost sobre la inversió estrangera immobiliària tampoc no afecta l’hereu no resident: la llei eximeix les adquisicions per causa de mort, que no requereixen autorització prèvia d’inversió estrangera, així com les donacions entre cònjuges, parelles i parents fins al 2n grau (Llei 3/2024, art. 4). La revenda d’un bé heretat segueix després el règim de la plusvàlua immobiliària a Andorra. Vegi també el conjunt dels impostos a Andorra.
Quan grava França? Els tres casos de l’article 750 ter
França no grava les successions segons la nacionalitat, sinó segons el domicili fiscal del causant o del donant, el de l’hereu o del donatari, i la situació dels béns. L’article 750 ter del Codi general d’impostos francès distingeix tres casos:
Causant o donant domiciliat a França
Tots els béns
- Béns situats a França i fora de França, inclosos els d’Andorra
- Sigui quin sigui el domicili dels hereus
Causant o donant domiciliat fora de França
Els béns situats a França
- Immobles a França, inclosos els que posseeix una societat estrangera no cotitzada de caràcter principalment immobiliari
- Crèdits sobre un deutor establert a França, com un compte en un banc francès
- Títols de societats amb seu a França
Hereu o donatari domiciliat a França
Tot el que rep
- Si hi ha estat domiciliat almenys 6 dels 10 anys anteriors
- Fins i tot si el causant vivia a Andorra
El domicili s’entén en el sentit de l’article 4 B, sense cap conveni que permeti desempatar: un progenitor instal·lat a Andorra que ha mantingut a França la seva llar o els seus interessos econòmics entra en el primer cas, per a tot el seu patrimoni. Els criteris es detallen a la nostra guia sobre la residència fiscal, i la sortida mateixa, a deixar la residència fiscal francesa.
La regla dels 6 anys de cada 10
El tercer cas afecta l’hereu, el donatari o el legatari domiciliat fiscalment a França en el moment en què rep els béns, i que hi ha estat domiciliat durant almenys sis dels deu anys anteriors al de la transmissió. Les dues condicions són acumulatives. Quan el causant o el donant vivia a Andorra:
- un fill instal·lat a Andorra només tributa a França pels béns situats a França, sigui quin sigui el seu passat a França;
- un fill domiciliat a França durant menys de sis dels deu últims anys també tributa només pels béns situats a França;
- un fill instal·lat a França des de fa temps tributa per tota la seva part, béns andorrans inclosos.
La regla també s’aplica a les donacions rebudes d’un progenitor instal·lat a Andorra, sigui quin sigui el bé donat.
Els béns mobles i immobles situats a França o fora de França […] rebuts per l’hereu, el donatari, el legatari […] que té el seu domicili fiscal a França […]. No obstant això, aquesta disposició només s’aplica quan l’hereu, el donatari […] ha tingut el seu domicili fiscal a França durant almenys sis anys en el curs dels deu últims anys […].
No hi ha conveni França–Andorra sobre les successions
El conveni fiscal França–Andorra de 2013 només afecta els impostos sobre la renda. La llista oficial dels convenis signats per França només esmenta aquest text per a Andorra, mentre que França ha signat convenis específics sobre successions i donacions amb altres països, com Alemanya. Per tant, res no limita l’aplicació de l’article 750 ter.
Queda el crèdit d’impost del dret francès: en el primer i el tercer cas, els impostos per transmissions a títol gratuït pagats a l’estranger s’imputen a l’impost francès, amb el límit de l’impost francès corresponent als béns situats fora de França (article 784 A). Com que Andorra no aplica cap impost sobre les successions ni sobre les donacions familiars, aquest crèdit és nul: els béns andorrans rebuts per un hereu domiciliat a França suporten l’impost francès sencer. Els textos no resolen la imputació de l’ITP pagat per una donació d’immoble a un tercer: faci-la verificar.
Exemple numèric: un fill a França, l’altre a Andorra
Hélène, vídua de nacionalitat francesa, està domiciliada fiscalment a Andorra des de 2015 i hi mor el 2026, sense haver fet cap donació. Deixa un pis a Andorra (700.000 €), títols de societats no franceses dipositats en un banc andorrà (500.000 €) i un pis a Lió (400.000 €). Els seus dos fills hereten a parts iguals: Claire viu a Lió des de fa vint anys, i Marc viu a Andorra des de 2012.
| Hereu | Part rebuda | Part imposable a França | Impost a França |
|---|---|---|---|
| Claire, a França des de fa 20 anys 3r cas: tot el que rep | 800.000 € | 700.000 € | 152.962 € |
| Marc, a Andorra des de 2012 2n cas: béns situats a França | 800.000 € | 100.000 € | 18.194 € |
| Total | 1.600.000 € | 800.000 € | 171.156 € |
Càlcul orientatiu: part rebuda (Claire) o meitat del pis de Lió (Marc), menys la reducció de 100.000 € per fill, i després escala de l’article 777 en línia directa. Sense deutes, despeses ni donacions anteriors. Impost a pagar a Andorra: 0 €.
I si la mare hagués continuat domiciliada a França?
Si Hélène hagués continuat domiciliada fiscalment a França, per exemple perquè hi hagués mantingut la llar, s’aplicaria el primer cas: cada fill tributaria pels seus 800.000 €, és a dir, 305.924 € d’impost en total. La diferència es deu al domicili de la mare i al de cada fill, no a la nacionalitat. És un punt que cal preveure per a qui vulgui viure de les seves rendes a Andorra amb fills que han continuat a França.
Assegurança de vida: els dos règims francesos
Els capitals d’una assegurança de vida pagats en cas de defunció segueixen a França dos règims, segons l’edat de l’assegurat en el moment de pagar les primes:
| Primes pagades | Règim | Reducció i tipus |
|---|---|---|
| Abans dels 70 anys, en general Article 990 I | Gravamen sobre la part de cada beneficiari | 152.500 € per beneficiari, i després 20 % fins a 700.000 € i 31,25 % per sobre |
| Després dels 70 anys Article 757 B | Impost de successions segons el vincle de parentiu | Reducció global de 30.500 €, per al conjunt dels contractes |
El gravamen de l’article 990 I s’aplica a les quantitats que no entren en l’àmbit de l’article 757 B.
El gravamen de l’article 990 I s’aplica si l’assegurat estava domiciliat fiscalment a França en el moment de la defunció, o si el beneficiari hi està domiciliat en el moment de la defunció i hi ha estat almenys sis dels deu anys anteriors. Per a un assegurat instal·lat a Andorra, un fill beneficiari domiciliat a França des de fa temps hi està, doncs, subjecte; un fill que viu a Andorra no ho està. Les quantitats de l’article 757 B, en canvi, estan subjectes a l’impost de successions, i per tant als tres casos de l’article 750 ter. A Andorra, aquests capitals no tributen per l’impost sobre la renda sempre que el beneficiari no sigui el prenedor.
Quina llei civil s’aplica? Reglament europeu, reserva i llegítima
La fiscalitat no diu qui hereta: aquesta qüestió correspon a la llei civil aplicable a la successió, que França i Andorra no designen de la mateixa manera.
Vist des de França
Reglament europeu 650/2012
- Llei de la residència habitual del causant en el moment de la defunció, fins i tot la d’un país tercer com Andorra (art. 20 i 21)
- Possibilitat de triar la llei de la seva nacionalitat (art. 22)
- Reenviament acceptat si la llei del país tercer designa la d’un estat membre (art. 34)
- Reserva dels fills: la meitat, dos terços o tres quarts segons el seu nombre (Codi civil, art. 913)
Vist des d’Andorra
Llei 46/2014 de la successió per causa de mort
- Llei nacional del causant el dia de la defunció
- No hi ha elecció de llei: la llei l’ha descartada
- Tribunals andorrans competents si el causant residia a Andorra o hi tenia béns
- Llegítima dels fills: una quarta part de la massa hereditària, en forma de crèdit (art. 262 a 267)
Per a un francès que viu a Andorra, els dos sistemes poden convergir cap a la llei francesa. El Reglament, aplicable a les defuncions produïdes des del 17 d’agost de 2015, designa la llei andorrana de la residència habitual; però aquesta remet a la llei nacional, i el Reglament accepta aquest reenviament a la llei francesa. El jutge andorrà, per la seva banda, aplica directament la llei nacional. Una elecció expressa de la llei francesa en un testament dona seguretat a aquesta solució, amb la reserva dels vincles «manifestament més estrets» amb un altre país que els dos textos permeten invocar: faci validar aquest esquema per un notari.
Reserva hereditària i detracció compensatòria
Des de l’1 de novembre de 2021, l’article 913 del Codi civil francès permet a cada fill efectuar una detracció compensatòria sobre els béns situats a França, quan el causant o un dels fills és nacional d’un estat de la Unió Europea o hi resideix, i la llei estrangera aplicable «no permet cap mecanisme reservatari protector dels fills». La llei andorrana preveu una llegítima d’una quarta part: si s’aplica, la condició sembla difícil de complir, però no hem trobat cap resolució judicial que ho dirimeixi.
Declarar la successió a França: terminis i servei competent
Quan França té dret a gravar, la declaració de successió (formularis 2705, 2705-S i 2706) es presenta juntament amb el pagament de l’impost:
En un termini de 6 o 12 mesos
Sis mesos a comptar de la defunció si es va produir a França, dotze mesos en els altres casos, per tant per a una defunció a Andorra.
A la Recette des non-résidents
Per a un causant domiciliat fora de França, la declaració es presenta a la direcció dels impostos dels no residents, a Noisy-le-Grand.
Excepte les successions petites
No cal presentar cap declaració si l’actiu brut és inferior a 50.000 € per a hereus en línia directa, un cònjuge o una parella de PACS que no hagin rebut del causant cap donació no registrada o no declarada, o a 3.000 € per als altres hereus.
Per a les altres diferències entre els dos països, vegi la nostra comparativa dels impostos a Andorra i a França; el comparador xifra l’impost sobre la renda.
França o Andorra?
L’impost sobre la renda a França i a Andorra, amb la mateixa renda imposable i totes les hipòtesis a la vista.
Idees errònies sobre les successions França–Andorra
Preguntes freqüents
Hi ha impost de successions a Andorra?
No. Andorra no aplica cap impost de successions ni de donacions, i la llei de l’impost sobre la renda exclou del seu àmbit les herències, els llegats i les donacions. Només la donació d’un immoble andorrà a una persona que no és un parent proper està subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials: un 1 % per a l’Estat, més del 0,5 al 3 % per al comú.
Els meus fills que viuen a França pagaran impost de successions si resideixo a Andorra?
Sí, si estan domiciliats a França i ho han estat almenys 6 dels 10 anys anteriors a la successió: França els grava per tot el que reben, béns andorrans inclosos, després d’una reducció de 100.000 € per fill. Els seus béns situats a França continuen tributant per a tots els seus hereus, fins i tot els que viuen a Andorra.
Què és la regla dels 6 anys de cada 10?
És la condició que estableix l’article 750 ter del Codi general d’impostos francès per gravar a França un hereu o un donatari pels béns situats fora de França: estar domiciliat fiscalment a França en el moment de la transmissió, i haver-ho estat almenys sis dels deu anys anteriors. Afecta l’hereu, no el causant.
Hi ha un conveni entre França i Andorra sobre les successions?
No. El conveni fiscal signat el 2013 només cobreix els impostos sobre la renda, i la llista oficial dels convenis francesos no n’esmenta cap altre per a Andorra. Per tant, només s’apliquen les normes franceses.
Una donació a un fill que viu a Andorra tributa?
No a Andorra, on la donació d’un immoble a un fill fins i tot està exempta de l’impost sobre transmissions patrimonials. A França, tot depèn del donant: si està domiciliat a França, la donació hi tributa sigui quin sigui el bé; si viu a Andorra, només hi tributen els béns situats a França, després d’una reducció de 100.000 € per progenitor i per fill, que es reconstitueix al cap de quinze anys.
Quin és el termini per declarar una successió quan el causant vivia a Andorra?
Dotze mesos si la defunció es va produir fora de França, sis mesos si es va produir a França. La declaració es presenta, juntament amb el pagament, a la Recette des non-résidents, a Noisy-le-Grand.
Un francès que viu a Andorra pot triar la llei francesa per a la seva successió?
Sí, pel que fa al Reglament europeu 650/2012: tothom pot triar, mitjançant una disposició per causa de mort com un testament, la llei de l’Estat del qual té la nacionalitat. Des del costat andorrà, la llei aplicable és, en tot cas, la llei nacional del causant. Faci redactar aquesta elecció per un notari.
Fonts
- Codi general d’impostos francès, article 750 ter (Légifrance) (s’obre en una pestanya nova) legifrance.gouv.frEls tres casos: causant o donant domiciliat a França, béns situats a França, hereu domiciliat a França almenys 6 anys de cada 10.
- Codi general d’impostos francès, articles 777 a 791 ter (Légifrance) (s’obre en una pestanya nova) legifrance.gouv.frEscala en línia directa (art. 777), reducció de 100.000 € (art. 779), còmput de les donacions de menys de 15 anys (art. 784), imputació dels impostos pagats a l’estranger (art. 784 A).
- Codi general d’impostos francès, article 990 I (Légifrance) (s’obre en una pestanya nova) legifrance.gouv.frAssegurança de vida: reducció de 152.500 €, tipus del 20 % i del 31,25 %, condicions de domicili de l’assegurat o del beneficiari.
- Codi general d’impostos francès, article 757 B (Légifrance) (s’obre en una pestanya nova) legifrance.gouv.frPrimes pagades després dels 70 anys: impost de successions per sobre d’una reducció global de 30.500 €.
- impots.gouv.fr: successió d’un no resident, quan i on declarar (s’obre en una pestanya nova) impots.gouv.frTerminis de 6 i 12 mesos, Recette des non-résidents, dispensa per sota de 50.000 € o 3.000 € d’actiu brut.
- impots.gouv.fr: els convenis internacionals (s’obre en una pestanya nova) impots.gouv.frPer a Andorra, només el conveni de 2013 sobre la renda; convenis sobre les successions amb altres països, entre els quals Alemanya.
- Reglament (UE) núm. 650/2012, del 4 de juliol de 2012, sobre les successions (DOUE L 201, del 27 de juliol de 2012) (s’obre en una pestanya nova) publications.europa.euResidència habitual, aplicació universal, elecció de llei, reenviament, defuncions des del 17 d’agost de 2015 (art. 20 a 22, 34 i 83).
- Codi civil francès, article 913 (Légifrance) (s’obre en una pestanya nova) legifrance.gouv.frReserva hereditària i detracció compensatòria, vigent des de l’1 de novembre de 2021.
- Llei 46/2014 de la successió per causa de mort, versió consolidada (s’obre en una pestanya nova) portaljuridicandorra.adLlegítima d’una quarta part (art. 262 a 267); llei nacional del causant i competència dels tribunals andorrans (disposició addicional 1).
- Llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les persones físiques, versió consolidada (s’obre en una pestanya nova) portaljuridicandorra.adHerències, donacions i assegurances de vida fora de l’àmbit de l’IRPF (art. 4.4); plusvàlues exemptes en cas de defunció i entre parents propers (art. 5); valor de mercat (art. 27).
- Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, versió consolidada (s’obre en una pestanya nova) portaljuridicandorra.adNomés transmissions entre vius (art. 1 i 3), donacions familiars exemptes (art. 4.5), tipus (art. 8).
- Llei 3/2024 de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària (s’obre en una pestanya nova) portaljuridicandorra.adAdquisicions per causa de mort i donacions entre parents propers fins al 2n grau exemptes (art. 4).
Els textos consolidats del Portal jurídic d’Andorra no tenen valor oficial: només fa fe la versió publicada al BOPA. El nostre mètode de verificació.
Informació general, no assessorament. Aquesta guia presenta les normes vigents a 11 d’octubre de 2026, d’acord amb els textos oficials. No substitueix l’estudi de la seva situació per part d’un professional (advocat, assessor fiscal, gestoria). Ha detectat un error o un canvi? Escrigui’ns.
Per saber-ne més
