Reagrupament familiar i persones a càrrec a Andorra

Persones a càrrec o reagrupament familiar: dos règims

La llei d’immigració tracta la família de dues maneres, segons l’estatus del titular principal.

El nòmada digital i el participant en el programa per a emprenedors segueixen les normes dels estatus sense treball (art. 102). En tots els casos, cada membre de la família rep la seva pròpia autorització i s’ha d’inscriure al comú de la seva parròquia en un termini de 3 mesos.

Qui pot estar «a càrrec» en els estatus sense treball?

La llei enumera les persones que poden acompanyar el titular d’una residència passiva, de professional internacional o per raons d’interès científic, cultural o esportiu (art. 91):

• el cònjuge no separat, amb un sol cònjuge admès, o la parella d’una unió estable;
• els fills menors d’edat del titular i els del seu cònjuge;
• els fills majors d’edat de menys de 25 anys que tenen com a activitat principal cursar estudis;
• els fills majors d’edat amb discapacitat, o sotmesos a un règim de protecció, que estan a càrrec;
• els ascendents del titular o del seu cònjuge, si estan al seu càrrec;
• els altres descendents a càrrec i les persones sota tutela.

Es considera «a càrrec» la persona que depèn econòmicament o personalment del titular. Perd aquesta condició si crea la seva pròpia unitat familiar o deixa de conviure amb ell (Decret 407/2025, art. 10). Les persones a càrrec no es descompten de la quota (art. 23). En el cas de la unió estable de parella, una norma limita els abusos: no es pot portar una nova parella fins que hagin transcorregut 5 anys des de la inscripció de la unió anterior (art. 92).

El que costa cada persona a càrrec

Llei 9/2012, art. 96, 99, 101 i 154; Decret 407/2025, art. 2. Per al nòmada digital, la llei no preveu cap import a l’AFA, i els recursos exigits es fixen per reglament.

Parella, residència passivaa l’AFA, definitius

62.000 €

Parella i dos fills, passivaa l’AFA, definitius

86.000 €

Parella i dos fills, professional internacionala l’AFA, reemborsables

76.000 €

Els recursos exigits augmenten en la mateixa proporció: amb el salari mínim de juliol de 2026, al voltant de 56.500 € l’any per a una persona sola, 75.300 € per a una parella i 112.900 € per a una parella amb dos fills (càlcul orientatiu: 1.568,67 € × 12 × 3, més una anualitat per persona a càrrec). Les condicions de cada estatus figuren a Residència passiva i Professional internacional; el cost total, estatus per estatus, a dipòsit a l’AFA i cost de la residència.

Cada persona també ha d’estar assegurada: 100 % de les despeses mèdiques, incapacitat i vellesa, i n’hi ha prou amb la malaltia per als menors i els majors de 60 anys (art. 90). L’aptitud mèdica s’acredita amb un certificat del servei de medicina legal per als infants de 14 anys com a màxim, i amb la revisió del Servei Mèdic d’Immigració per als més grans (art. 92).

Reagrupament familiar: qui pot venir, i amb quins recursos?

El titular d’un permís de treball, l’autorització de residència i treball, pot sol·licitar el reagrupament familiar si resideix legalment, de manera efectiva i permanent, a Andorra des de fa almenys 3 mesos (art. 102). Es poden reagrupar (art. 103):

• el cònjuge o la parella d’una unió estable;
• els fills menors d’edat, i els del cònjuge dels quals tingui la guarda;
• els fills majors d’edat a càrrec, sota tutela o sota una protecció equivalent;
• els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats;
• altres persones sota tutela, quan tots dos progenitors hagin perdut la pàtria potestat.

El sol·licitant ha d’acreditar que disposa de recursos suficients per assegurar a tothom un nivell de vida digne durant tota la vigència de l’autorització, i d’un habitatge que compleixi les condicions d’habitabilitat; el cònjuge i els fills menors de 16 anys viuen al seu domicili (art. 106). Segons la fitxa d’e-tràmits, els ingressos de la llar han d’arribar com a mínim al 100 % del salari mínim per adult i al 70 % per fill menor. Cada persona reagrupada ha d’estar coberta per una assegurança de salut al 100 %.

El reagrupament no està subjecte ni a la quota ni a cap criteri de nacionalitat (art. 42), i no es pot denegar per motius de salut (art. 112). La taxa és de 22,61 €. L’autorització dura un any, es renova tres vegades per dos anys, i després per deu anys al cap de set anys; continua vinculada a la del sol·licitant (art. 109). Es prohibeix qualsevol reagrupament de tipus poligàmic (art. 104).

Els documents del reagrupament familiar

La sol·licitud es presenta en persona, amb cita prèvia, al Servei d’Immigració, un cop transcorreguts 3 mesos de residència legal a Andorra; la taxa és de 22,61 € i el termini màxim de resposta indicat és de 60 dies hàbils. Segons la fitxa d’e-tràmits «B.1», l’expedient inclou, entre altres documents:

• el formulari de sol·licitud, el passaport (o el document d’identitat d’un ciutadà europeu) i una fotografia de menys de 6 mesos;
• els certificats de penals del país d’origen, del país de nacionalitat i dels països de residència, i una declaració jurada;
• el certificat de matrimoni, o d’unió estable de parella, de menys de 3 mesos;
• el certificat de naixement de cada fill menor, de menys de 3 mesos, i, si escau, l’acreditació de la guarda;
• un justificant d’habitatge i una assegurança que cobreixi el 100 % de les despeses mèdiques de cada persona reagrupada;
• els justificants de recursos: els tres darrers butlletins de salari i l’extracte de punts de la CASS en el cas d’un assalariat;
• per a un fill de 18 a 25 anys, un certificat d’estudis; per a un ascendent, l’acreditació de recursos insuficients;
• els formularis de revisió mèdica i d’inscripció al comú.

Tots els documents oficials estrangers han d’estar postil·lats o legalitzats. Sobre els certificats de penals i la postil·la a França, vegi la nostra guia dels documents que cal aportar en una sol·licitud de residència.

El cònjuge i els fills poden treballar?

Depèn de l’estatus. El cònjuge i els fills reagrupats amb un assalariat que presenten un contracte de treball obtenen una autorització de residència i treball, fora de quota (art. 42 i 110), i poden exercir qualsevol activitat per compte d’altri (art. 38). Els altres membres de la família, com els pares, han de sol·licitar una autorització de treball ordinària, en les condicions habituals (art. 111). El cònjuge estranger d’un andorrà obté una autorització de deu anys, de residència i treball si presenta un contracte (art. 107).

En els estatus sense treball, la persona a càrrec comparteix l’estatus del titular, i el de la passiva prohibeix qualsevol activitat. Per treballar a Andorra, ha d’obtenir la seva pròpia autorització, amb les seves condicions i la seva quota (art. 19).

Francesos i espanyols: què preveu el conveni de 2000

El conveni signat el 4 de desembre de 2000 entre França, Espanya i Andorra preveu un dret d’establiment per a la família dels nacionals dels tres països (art. 9). Es poden establir amb el titular del dret de sojorn:

• el seu cònjuge, i els seus descendents menors de 21 anys o a càrrec;
• els ascendents del titular i del seu cònjuge que estiguin al seu càrrec.

Per als estudiants i les persones que s’hi estableixen sense activitat, aquest dret pressuposa disposar de recursos suficients i d’una cobertura social. Les autoritzacions dels membres de la família són del mateix tipus i tenen la mateixa durada que la del titular. Aquestes normes no s’apliquen ni als treballadors temporers ni als fronterers. La llei andorrana s’aplica en tot allò que els tractats no prevegin (Llei 9/2012, art. 2): faci confirmar com s’articula el conveni amb el seu estatus.

Després de l’arribada: escola, salut, impostos

Cada membre de la família s’inscriu al comú en un termini de 3 mesos. A cada renovació de les autoritzacions d’una residència sense treball, cal acreditar que les persones a càrrec continuen depenent del titular (Decret 407/2025, art. 20). Si el titular mor o marxa del país, les persones a càrrec disposen d’un any per regularitzar la seva situació (art. 19); en cas de defunció, una d’elles pot conservar l’autorització com a titular principal si en compleix els requisits (Llei 9/2012, art. 93).

A més llarg termini, un infant que ha cursat almenys 10 cursos escolars en centres docents d’Andorra que imparteixen els programes de formació andorrana pot demanar la nacionalitat després de 10 anys de residència: vegi la nacionalitat dels infants escolaritzats a Andorra. Es proposa un itinerari complet per instal·lar-se a Andorra en família.