Autònom o treballador per compte propi a Andorra: les dues vies legals

L’estatus d’autoempresari existeix a Andorra?

No. Cap dels textos andorrans que hem llegit no preveu un règim comparable a la microempresa francesa. El treballador independent, anomenat «treballador per compte propi» en els textos, cotitza a la CASS sobre una base mensual, declara la seva renda neta a l’impost sobre la renda i, per sobre d’un llindar, factura l’IGI. Per instal·lar-se, la llei d’immigració obre dues vies legals: exercir en nom propi una professió titulada o treballar mitjançant la seva pròpia societat andorrana, de la qual tingui més del 34 %.

Quatre mecanismes s’hi acosten, sense constituir un estatus:

• el mètode de determinació objectiva de l’impost sobre la renda, que fixa les despeses a tant alçat en el 40 % dels ingressos, el 80 % per a una activitat estrictament comercial, per sota de 300.000 € de xifra de negocis (150.000 € per a una activitat professional);
• l’absència d’IGI mentre la xifra de negocis no superi 40.000 € l’any;
• el règim simplificat de l’IGI, opcional, fins a 100.000 € de xifra de negocis;
• la base de la CASS reduïda al 25 % durant els 12 primers mesos d’activitat, a petició: 146,99 € al mes el 2026.

França: llindars 2026-2028, cotitzacions i franquícia de l’IVA segons service-public.gouv.fr, pagament alliberador segons impots.gouv.fr, verificats l’11 d’octubre de 2026. Andorra: textos citats en aquesta guia. Dos règims diferents: l’un no es trasllada a l’altre.

Treballar per compte propi en nom propi o mitjançant una societat: què permet la llei

La Llei qualificada d’immigració (Llei 9/2012) parla de treball «per compte propi». Per a una persona estrangera que sol·licita instal·lar-se, preveu dues vies diferents (art. 38 ter):

Dit d’una altra manera, un consultor, un desenvolupador o un comerciant que no exerceix una professió titulada no pot obtenir la residència per compte propi en nom propi: ha de seguir les etapes per crear una societat a Andorra. Si almenys el 85 % dels seus serveis s’utilitzen fora d’Andorra, l’estatus de professional amb projecció internacional és una altra via.

Finalment, un resident passiu no pot exercir cap activitat professional, ni en nom propi ni mitjançant una societat, fora de la gestió del seu patrimoni i d’un càrrec d’administrador no remunerat en societats de les quals tingui almenys el 50 %.

Professions titulades: les condicions d’exercici

La Llei 6/2008 regula l’exercici de les professions titulades, les que exigeixen un títol d’ensenyament superior i una autorització. Per obtenir-la i després exercir, cal (art. 5 i 6):

• tenir la nacionalitat andorrana o acreditar una residència efectiva i permanent a Andorra;
• tenir el títol oficial exigit, andorrà o reconegut a Andorra, i complir les altres condicions pròpies de la professió;
• acreditar el català de nivell B2 (diploma del Govern o equivalent reconegut), o fins i tot un nivell superior si la normativa de la professió ho exigeix;
• en el cas d’una persona no andorrana, complir el requisit de reciprocitat, llevat que sigui nacional d’un estat vinculat a Andorra per un conveni en matèria d’entrada, circulació, sojorn i establiment;
• estar inscrit al Registre de Professionals Titulats i, per a una professió col·legiada, al col·legi professional;
• haver subscrit una assegurança de responsabilitat civil professional.

Un professional no resident també pot exercir puntualment, 30 dies per any natural com a màxim, amb una autorització sol·licitada almenys deu dies hàbils abans (art. 6 bis). Això és adequat per a una missió aïllada, no per a una instal·lació: per instal·lar-se, vegi la residència activa de les professions liberals.

Cotitzacions a la CASS d’un treballador per compte propi: els imports de 2026

El treballador per compte propi cotitza a la CASS, la seguretat social andorrana, des de l’inici fins al final de la seva activitat. L’administrador de societat pertany al mateix règim; per a una societat nova, l’obligació comença 30 dies després de la seva inscripció al Registre de Societats. El tipus és del 22 % (10 % per a la branca general, 12 % per a la jubilació), aplicat a una base expressada en percentatge del salari mitjà de l’any anterior: 2.672,52 € per al 2026.

Per als administradors, les bases reduïdes també requereixen una xifra de negocis de la societat inferior a 300.000 € (serveis) o 600.000 € (altres activitats). Les bases inferiors al 100 % són opcionals i a petició; les bases superiors són obligatòries quan se’n compleixen les condicions.

El primer any, cal tenir en compte tres punts:

• la base del 25 % només cobreix la salut si la complementa (complement anomenat «de l’article 99», 85,72 € al mes segons la fitxa de la CASS del febrer de 2026);
• una sol·licitud de base reduïda presentada en els 30 dies següents a l’inici de l’obligació s’aplica des d’aquest inici; si es presenta més tard, només a partir de la seva data;
• els menors de 35 anys disposen d’un règim especial: vegi la nostra guia de les cotitzacions a la CASS a Andorra.

Impost sobre la renda: mètode real o a tant alçat

Com a resident fiscal andorrà, vostè declara les seves rendes d’activitat, i les seves remuneracions d’administrador, que segueixen les mateixes normes (Llei 5/2014, art. 14), a la base de tributació general de l’IRPF, l’impost sobre la renda. Gràcies al mínim personal de 24.000 € i a una bonificació limitada a 800 €, el tipus marginal efectiu és del 0 % fins a 24.000 €, del 5 % fins a 40.000 € i del 10 % per sobre d’aquest import.

La renda neta es calcula segons un dels dos mètodes següents:

• mètode de determinació directa: ingressos menys despeses reals, segons les normes de l’impost sobre societats; un treballador per compte propi inscrit al Registre de Treballadors per Compte Propi pot deduir una part de les despeses de l’habitatge que utilitza per a la seva activitat (art. 16);
• mètode de determinació objectiva, opcional: s’hi pot acollir si la xifra de negocis de l’any anterior no supera 300.000 €, o 150.000 € per a una activitat professional; les despeses es fixen aleshores a tant alçat en el 40 % dels ingressos (80 % per a una activitat estrictament comercial). L’opció s’exerceix abans de finalitzar l’any anterior, o en el mes següent a l’inici de l’activitat, per a tres anys com a mínim (art. 17).

La declaració es presenta entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any següent (art. 55). Al setembre cal fer un pagament a compte: el 50 % de l’impost de l’any anterior o, a elecció, el 5 % de la renda neta d’activitat d’aquest any (art. 50 i 51). Els dividends que li paga la seva societat andorrana estan exempts.

Per al seu cas concret, utilitzi el nostre simulador d’impost i llegeixi la guia de l’impost sobre la renda a Andorra (IRPF).

Cal facturar l’IGI?

L’IGI, l’impost general indirecte andorrà, s’aplica al tipus general del 4,5 %. Però no hi està subjecte automàticament:

• mentre els seus lliuraments i prestacions no superin 40.000 € l’any, no té la consideració d’empresari als efectes de l’IGI, llevat que hi opti, i l’opció val per a tres anys com a mínim (Llei 11/2012, art. 5);
• per sobre d’aquest import, factura l’IGI per les operacions localitzades a Andorra.

Per als serveis, tot depèn del client:

Hi ha dues facilitats: el règim simplificat, opcional fins a 100.000 € de xifra de negocis, que estima l’IGI deduïble en l’1,5 % dels ingressos (3 % per al comerç); i les declaracions semestrals, al gener i al juliol, per sota de 250.000 € de xifra de negocis, trimestrals a l’inici de l’activitat (art. 74, 75 i 78). Vegi la nostra guia sobre l’IVA a Andorra (IGI) i, per als seus clients francesos, com facturar entre França i Andorra.

Comerç, comptabilitat, declaracions: les seves obligacions

Exercir en nom propi no eximeix de cap formalitat:

• obrir un comerç: tota persona que exerceix una activitat comercial, industrial o de serveis ha d’estar autoritzada pel comú de la parròquia i inscrita al Registre de Comerç i Indústria;
• obtenir un NRT, el número d’identificació fiscal únic;
• portar una comptabilitat: llibre diari, llibre d’inventaris i comptes anuals, justificants conservats durant sis anys (Llei 30/2007, art. 1, 7 i 13);
• dipositar els seus comptes anuals en el termini de la declaració de l’IRPF, obligació estesa als empresaris individuals amb ingressos inferiors a 150.000 € per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2023;
• declarar l’IGI amb la periodicitat que fixa la seva xifra de negocis, si hi està subjecte;
• pagar les seves cotitzacions a la CASS, calculades sobre una base mensual.

El calendari complet figura a la nostra guia de les obligacions comptables a Andorra.

I pel que fa a França: microempresa, clients francesos, residència fiscal

Exercir a Andorra no és suficient per deixar de ser resident fiscal francès. Segons l’article 4 B del Codi general d’impostos francès, n’hi ha prou amb un sol d’aquests criteris per continuar domiciliat a França:

• la seva llar o el seu lloc d’estada principal és a França;
• hi exerceix una activitat professional no accessòria;
• el centre dels seus interessos econòmics hi és.

La microempresa és un règim francès, sense equivalent andorrà. Per exercir des d’Andorra, cal una autorització d’immigració que cobreixi l’activitat, i el conveni de seguretat social franco-andorrà vincula el treballador no assalariat al règim del país on exerceix, o al de tots dos si exerceix en els dos estats (art. 4). Cap font oficial consultada no precisa què passa amb una microempresa el titular de la qual s’instal·la a l’estranger; l’Urssaf exigeix, per a aquest règim, una adreça postal a França. Faci validar el manteniment o el tancament de la seva abans de marxar.

Mantenir clients francesos no està prohibit; en canvi, continuar treballant físicament a França per a ells pot mantenir-lo dins de l’àmbit de l’impost francès. Llegeixi la nostra guia de la residència fiscal a Andorra abans de marxar i, si trasllada una activitat existent, les etapes per traslladar l’activitat des de França.

França o Andorra?

L’impost sobre la renda a França i a Andorra, amb la mateixa renda imposable i totes les hipòtesis a la vista.

Comparar