Viure a Andorra
Viure a Andorra: avantatges, inconvenients i vida quotidiana
Viure a Andorra vol dir instal·lar-se en un país de muntanya d’uns 90.000 habitants, amb impostos moderats sobre el consum i escoles públiques gratuïtes. També vol dir adaptar-se a un habitatge escàs, a unes normes estrictes per als estrangers i a la necessitat d’aprendre català. Aquestes guies descriuen el dia a dia tal com és, amb el suport de fonts oficials.
- habitants a 31 de juliol de 2026
- 90.021
- parròquies, cadascuna administrada pel seu comú
- 7
- sistemes educatius públics i gratuïts
- 3
- d’inflació interanual (agost de 2026)
- +4,8 %
Les 12 guies per viure a Andorra
Cada guia es basa en els textos oficials andorrans (Constitució, lleis publicades al BOPA) i en les estadístiques del Departament d’Estadística, de la CASS i del Govern. Quan no hi ha cap dada oficial, per exemple sobre el preu de la compra, ho diem en lloc d’avançar una xifra.
El dia a dia
6 guies
El territori
6 guies
Avantatges i inconvenients de viure a Andorra
Els avantatges de viure a Andorra tenen a veure sobretot amb la fiscalitat, l’escola gratuïta i un atur molt baix; els inconvenients, amb l’habitatge, les condicions d’instal·lació i la vida a la muntanya. Cada línia remet a la guia que la detalla, amb el suport de fonts oficials.
Avantatges
El que juga a favor d’Andorra
- Un impost sobre la renda lleuger: res fins a 24.000 € de base neta, i després un tipus efectiu del 5 % fins a 40.000 € i del 10 % més enllà per a les rendes del treball (impost sobre la renda a Andorra).
- Uns impostos baixos sobre el consum: IGI del 4,5 % al tipus general i de l’1 % sobre l’alimentació, davant d’un IVA del 20 % al tipus normal a França (cost de la vida a Andorra comparat amb França).
- L’escola pública gratuïta en els tres sistemes, andorrà, francès i espanyol; el sistema francès va de l’escola maternal al Lycée Comte de Foix (escola francesa a Andorra).
- L’autobús gratuït per als residents: el Govern finança al 100 % un abonament mensual de trajectes il·limitats a les línies regulars (abonament d’autobús gratuït).
- Molt poc atur: l’1,3 % de la població activa el 2025, segons l’enquesta oficial de forces del treball (atur a Andorra).
- Una delinqüència a la baixa: 4.009 infraccions penals registrades el 2025, un 2,5 % menys que el 2024 (seguretat a Andorra).
Inconvenients
El que pesa en el dia a dia
- Un habitatge escàs i car: 13,0 €/m² de lloguer mensual mitjà per a les llars instal·lades fa menys d’un any (2024, +11,4 % en un any), i 4.569,7 €/m² per un pis venut el 2n trimestre de 2026 (lloguer mitjà a Andorra, preu per m² dels pisos).
- Una instal·lació subjecta a condicions: fins i tot un europeu necessita una autorització de residència, i la quota d’octubre de 2026 limita a 900 les autoritzacions de treball fins al 30 d’abril de 2027 (quotes d’immigració 2026).
- El català, exigit: nivell A1 en la primera renovació d’una autorització de residència i treball, A2 en la segona (llengua parlada a Andorra).
- Una assistència sanitària reemborsada en part: la CASS reemborsa el 75 % de les consultes amb metge referent, el 33 % fora d’aquest circuit, i sobre les seves pròpies tarifes (seguretat social a Andorra).
- Una inflació més alta que a França: un 4,8 % interanual l’agost de 2026, davant d’un 2,4 % a França (inflació a Andorra).
- La muntanya i les seves limitacions: ni estació de tren ni aeroport, i equipaments d’hivern obligatoris a totes les carreteres de l’1 de novembre al 15 de maig (com arribar a Andorra).
- Cap dret de vot nacional per als estrangers, que representaven el 55,4 % dels residents a 31 de juliol de 2026 (qui governa Andorra).
Xifres verificades a 11 d’octubre de 2026: Departament d’Estadística (lloguers del 2024, preus de venda del 2n trimestre de 2026, inflació d’agost de 2026, enquesta de forces del treball del 2025), lleis fiscals andorranes, CASS i Govern d’Andorra.
Qui pot viure a Andorra? Les condicions en breu
Qualsevol estranger, inclosos els europeus, necessita una autorització de residència, i és l’activitat prevista la que determina quina: una feina en una empresa andorrana (permís de treball, dins el límit de la quota), una societat andorrana de la qual es tingui més del 34 % (residència per compte propi, 50.000 € aportats a l’AFA, no reemborsables), clients a l’estranger (professional internacional, dipòsit reemborsable de 47.500 €) o cap activitat (residència passiva, 1.000.000 € invertits a Andorra). També cal un habitatge, una assegurança de salut i recursos suficients.
El detall, estatus per estatus, es troba a les condicions per viure a Andorra. Per saber qui pot viure a Andorra segons la seva situació, segueixi els itineraris per perfil, entre els quals l’itinerari per instal·lar-se a Andorra en família, o faci el test: quin permís per viure a Andorra?
Quin pressupost cal preveure per viure a Andorra?
L’habitatge determina el pressupost. El 2024, les llars instal·lades fa menys d’un any pagaven de mitjana 13,0 €/m² de lloguer al mes, sense despeses, segons el Departament d’Estadística: 910 € per 70 m² (càlcul orientatiu: 70 × 13,0 €). Davant d’això, el salari mínim és de 1.568,67 € bruts al mes des de l’1 de juliol de 2026, i el salari medià declarat a la CASS arribava a 2.235,35 € bruts el juny de 2026.
La nostra guia del cost de la vida respon a la pregunta quin salari cal per viure a Andorra, amb el mètode partida per partida i un exemple amb xifres; la comparativa fiscal França–Andorra mostra què canvia l’impost.
Viure a Andorra com a jubilat
És possible, però sense activitat professional: a un jubilat que no treballa li correspon la residència passiva. Aquesta residència exigeix 1.000.000 € invertits a Andorra, 50.000 € aportats a l’AFA, no reemborsables, almenys 90 dies de presència l’any, una assegurança de salut i recursos superiors a tres salaris mínims anuals, és a dir, uns 56.500 € el 2026.
Una pensió privada passa a tributar a Andorra si vostè hi és resident fiscal, del 0 al 10 %; una pensió de la funció pública continua tributant a França. Tot l’itinerari: viure a Andorra com a jubilat.
Viure a Andorra i treballar a França
Tot depèn del permís de residència andorrà: la residència passiva, per exemple, exclou qualsevol activitat professional, inclòs el treball a distància per a clients estrangers. Pel que fa a l’impost, el salari d’un treball exercit a França continua tributant, en principi, a França, segons el conveni fiscal França–Andorra.
Els estatus possibles, l’impost i els desplaçaments es detallen a la nostra pàgina viure a Andorra i treballar a França, que tracta també el cas invers: la quota d’octubre de 2026 preveu 198 autoritzacions de treball fronterer per a les persones que viuen a França o a Espanya i treballen a Andorra.
Preguntes freqüents
Quins són els avantatges de viure a Andorra?
Sobretot una fiscalitat lleugera: l’impost sobre la renda és nul fins a 24.000 € de base neta per a les rendes del treball i després té un límit del 10 %, i l’IGI (impost general indirecte) és del 4,5 % al tipus general. S’hi afegeixen l’escola pública gratuïta, també en francès, l’autobús gratuït per als residents i un atur molt baix, de l’1,3 % el 2025.
Quins són els inconvenients de viure a Andorra?
El primer és l’habitatge: el 2024, les llars instal·lades fa menys d’un any pagaven de mitjana 13,0 €/m² de lloguer al mes, un 11,4 % més que un any abans. S’hi afegeixen una autorització de residència subjecta a quota, el català exigit en les renovacions, una assistència sanitària reemborsada en part per la CASS, una inflació interanual del 4,8 % l’agost de 2026 i les limitacions de la muntanya a l’hivern.
Llegir: Llogar un habitatge › Quant costa un lloguer a Andorra? Xifres oficials i anuncis
Quines són les condicions per viure a Andorra?
Cal una autorització de residència, també per a un ciutadà de la Unió Europea. El tipus depèn de l’activitat prevista: feina a Andorra (permís de treball, subjecte a quota), societat andorrana (residència per compte propi), clients a l’estranger (professional internacional) o cap activitat (residència passiva, 1.000.000 € invertits). Sempre s’exigeixen un habitatge, una assegurança i recursos.
Es pot viure a Andorra com a jubilat?
Sí, amb la residència passiva si no treballa: 1.000.000 € invertits a Andorra, 50.000 € aportats a l’AFA, no reemborsables, almenys 90 dies de presència l’any, una assegurança que cobreixi el 100 % de les despeses mèdiques a Andorra i recursos d’aproximadament 56.500 € l’any el 2026 per a una persona sola.
Es pot viure a Andorra i treballar a França?
Tot depèn del permís de residència andorrà: la residència passiva, per exemple, exclou qualsevol activitat professional, fins i tot a distància. Pel que fa a l’impost, el salari d’un treball exercit a França continua tributant, en principi, a França, segons el conveni fiscal França–Andorra. Els estatus i les normes fiscals es presenten a la nostra pàgina dedicada als treballadors fronterers.
És difícil trobar habitatge a Andorra?
Sí. L’oferta és escassa i el mercat, molt regulat: des de 2019 s’apliquen pròrrogues legals dels contractes d’arrendament, i la Llei 11/2026 organitza un retorn progressiu al règim comú entre 2027 i 2030. Segons el Departament d’Estadística, el lloguer mitjà pagat arribava a 9,5 €/m² al mes el 2024, i a 13,0 €/m² per a les llars instal·lades fa menys d’un any: cal buscar aviat i sobre el terreny.
Llegir: Llogar un habitatge › Per què és tan difícil trobar habitatge a Andorra?
La vida és més barata a Andorra que a França?
No globalment. Els impostos sobre el consum són més baixos (IGI del 4,5 % al tipus general i de l’1 % sobre l’alimentació), però l’habitatge és car i la inflació va arribar al 4,8 % interanual l’agost de 2026. El pressupost d’una llar depèn en primer lloc del seu lloguer.
Llegir: Cost de la vida › Andorra o França: què costa menys?
Es poden escolaritzar els fills en francès a Andorra?
Sí. El sistema educatiu francès és present a les set parròquies, de l’escola maternal al Lycée Comte de Foix, i és públic i gratuït. Els alumnes també hi segueixen classes de català i de cultura andorrana.
Llegir: Escoles i escolaritat › Com funciona l’escola francesa a Andorra?
S’exigeix el català als nous residents?
No per obtenir una primera autorització. En canvi, el titular d’una autorització de residència i treball ha d’acreditar el nivell A1 de català en la primera renovació, i després el nivell A2 en la segona. La Llei 6/2024 preveu estendre aquesta exigència a altres estatus, entre els quals la residència passiva, en els cinc anys següents a la seva entrada en vigor.
Llegir: Llengües i integració › El català, exigit per renovar l’autorització
Quin estatus li correspon?
Quatre preguntes per identificar la residència que cal estudiar i les seves condicions.
Fer el test