Els tipus de residència a Andorra: activa, passiva i altres estatus

Cal una autorització per viure a Andorra?

Sí, des del moment que l’estada supera els 90 dies o que comporta una feina. Un estranger en «règim turístic» pot quedar-s’hi fins a 90 dies, però sense treballar (Llei 9/2012, art. 16 i 17). Més enllà d’aquest termini, o per a qualsevol activitat, cal obtenir del Servei d’Immigració una autorització adequada a la seva situació real. Només se’n pot tenir una alhora: obtenir-ne una de nova anul·la l’anterior (art. 20).

El dret andorrà distingeix tres famílies d’autoritzacions:

• la residència i treball, per treballar en el mercat andorrà, com a assalariat o per compte propi;
• la residència sense treball, per viure a Andorra de les seves rendes, o d’una activitat orientada a l’estranger;
• les autoritzacions vinculades a l’economia digital: teletreball per a l’estranger i programa per a emprenedors.

El treballador fronterer, en canvi, treballa a Andorra sense residir-hi; la seva autorització dura un any i després tres anys: vegi la nostra guia per treballar a Andorra i viure a França. Pel que fa a la família, segueix el titular, com a persones a càrrec o per reagrupament familiar. Les condicions comunes a totes les sol·licituds i les etapes es resumeixen a la nostra pàgina per esdevenir resident a Andorra.

Residència i residència fiscal: no s’han de confondre

L’autorització d’immigració li dona dret a viure a Andorra. La seva residència fiscal depèn d’altres criteris: més de 183 dies de presència durant l’any natural, o el nucli de les seves activitats o dels seus interessos econòmics a Andorra. Un permís andorrà no és suficient, per si sol, per deixar de ser resident fiscal francès: un resident passiu obligat a 90 dies de presència pot continuar tributant a França.

Residència activa o passiva: tots els tipus comparats

Aquests són els sis estatus principals a 10 d’octubre de 2026. Les autoritzacions menys habituals (programa per a emprenedors, centre geriàtric, treball fronterer) es descriuen en els altres apartats.

Durades: 1 any, després 2 + 2 + 2 anys i, finalment, 10 anys per a l’assalariat i el treballador per compte propi; 2, després 2, després 3 anys, i 10 anys al cap de 7 anys per als altres quatre estatus (2 anys, després 3 anys i després 10 anys al cap de 5 anys per als francesos, espanyols i portuguesos). Quotes: decrets 74/2026, 75/2026, 388/2026 i 11/2023, publicats al BOPA.

La residència activa: assalariat o per compte propi

Els dos estatus «actius» són els únics que permeten treballar per a empreses o per a una clientela andorranes.

Cada estatus té la seva guia: el permís de treball a Andorra i la residència activa per compte propi.

La residència passiva i les altres residències sense treball

Les tres residències «sense treball» de la llei (passiva, professional amb projecció internacional, interès científic, cultural o esportiu) comparteixen una base comuna (art. 90 i Decret 407/2025):

• uns recursos superiors al 300 % del salari mínim anual, més el 100 % per persona a càrrec, és a dir, uns 56.500 € l’any per a una persona sola el 2026;
• una assegurança que cobreixi el 100 % de les despeses mèdiques a Andorra, la incapacitat i la vellesa (només la malaltia per als menors d’edat i els majors de 60 anys);
• un habitatge en propietat o en lloguer, o una compra en curs que s’ha de formalitzar dins l’any;
• el compromís de fixar-hi la seva residència principal almenys 90 dies per any natural;
• una taxa de 3.000 € per a l’autorització inicial, més 1.000 € per persona a càrrec (art. 154).

El que les distingeix és l’activitat permesa. La residència passiva no n’autoritza cap, fora de la gestió del propi patrimoni: vegi les condicions de la residència passiva. El professional amb projecció internacional (vegi l’estatus de professional internacional) exerceix des d’Andorra una activitat en què almenys el 85 % dels serveis s’utilitzen a l’estranger. La residència per raons d’interès científic, cultural o esportiu s’adreça a les persones que gaudeixen d’un reconeixement internacional, que el Govern valora lliurement (art. 100).

Finalment, una autorització d’un any, renovable per períodes d’un any, s’adreça a les persones ingressades en un centre geriàtric o de cures privat (10 places, Decret 74/2026).

I els estudiants?

Per als estudis hi ha una autorització a part, que no és ni una residència activa ni una residència passiva: permet residir a Andorra durant uns estudis que exigeixen ser-hi present, per un any renovable d’any en any (Llei 9/2012, art. 30). Cal una assegurança, mitjans suficients i un allotjament adequat; la taxa és de 22,61 € (art. 154). L’estudiant inscrit en un centre andorrà reconegut pot treballar fins a 20 hores per setmana, en una feina vinculada als seus estudis o en un sector declarat prioritari, amb l’acord del seu centre.

Nòmada digital («visa digital nomad») i programa per a emprenedors

Creades per la Llei 42/2022, aquestes dues autoritzacions comencen amb una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia. Malgrat l’expressió «visa digital nomad», l’estatus de nòmada digital no és un visat sinó una autorització de residència, subjecta a una quota. S’adreça a l’assalariat d’una empresa establerta a l’estranger i al treballador per compte propi que treballa per a clients no residents, o per a una societat estrangera de la qual és soci o administrador (art. 23.5 bis); qualsevol altra activitat lucrativa a Andorra exigeix una altra autorització. Calen recursos suficients, una assegurança, un habitatge i 90 dies de presència per any; la taxa inicial és de 224,61 €, i la llei no preveu cap aportació a l’AFA. Condicions, durada i tràmits: vegi la nostra guia sobre l’estatus de nòmada digital a Andorra.

El programa per a emprenedors estrangers, per la seva banda, dona una autorització d’un any, renovable per períodes d’un any (art. 33 ter).

Quin estatus de residència cal triar segons el seu perfil?

Parteixi de la seva activitat real, no de la fiscalitat: un estatus que no correspon al que fa exposa a una denegació de la renovació, o fins i tot a una anul·lació (art. 73).

Un assalariat que ja és resident i es jubila conserva la seva autorització de residència i treball, sense estar subjecte a les condicions de la passiva (art. 60 i 97). Hi ha itineraris detallats per a cada perfil: assalariat, emprenedor, freelance, inversor i jubilat.

Un cop triat l’estatus, consulti els tràmits per obtenir la residència. A llarg termini, només la nacionalitat andorrana, accessible en principi després de 20 anys de residència, eximeix de qualsevol autorització: la llei d’immigració només s’aplica a les persones que no tenen la nacionalitat andorrana, i l’adquisició d’aquesta nacionalitat anul·la l’autorització vigent (Llei 9/2012, art. 1 i 79).

Quin estatus li correspon?

Quatre preguntes per identificar la residència que cal estudiar i les seves condicions.

Fer el test

Idees errònies sobre els estatus