Andorra encara és un paradís fiscal?

Què s’entén per paradís fiscal?

No hi ha una definició jurídica única de «paradís fiscal». En el debat públic, l’expressió abasta realitats diferents: fiscalitat molt baixa, secret bancari, negativa a cooperar amb les altres administracions. Els textos oficials raonen d’una altra manera: estableixen llistes de jurisdiccions no cooperatives, segons criteris propis de cada institució, centrats en la transparència i la cooperació fiscal.

Tres llistes compten per a un francès: la de la Unió Europea, la de França (els estats i territoris no cooperatius, o ETNC) i, històricament, la de l’OCDE. Aquest lloc web no fa servir l’expressió «paradís fiscal» per qualificar Andorra, ni en un sentit ni en l’altre: es limita a les llistes i als fets.

Per què Andorra ha estat considerada un paradís fiscal?

Perquè, fins a finals de la dècada del 2000, reunia tres trets que les reformes han esborrat des d’aleshores: gairebé cap impost directe, un accés molt limitat de les autoritats a la informació bancària i una inscripció a la llista de l’OCDE.

• Impostos directes recents: l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals es van crear per lleis del 29 de desembre de 2010, l’IGI s’aplica des de 2013 i l’impost sobre la renda de les persones físiques, des de 2015.
• El secret bancari: segons l’informe de l’OCDE de 2009, Andorra no havia signat aleshores cap acord d’intercanvi d’informació conforme a les seves normes, i només podia accedir a la informació bancària per a les rendes de l’estalvi, en cas de frau fiscal, en el marc dels seus acords amb la Unió Europea; el frau fiscal hi requeria la falsificació de documents.
• La llista de l’OCDE: l’OCDE l’havia identificada el 2002, amb Liechtenstein i Mònaco, com a paradís fiscal no cooperatiu. El 10 de març de 2009, Andorra es va comprometre a reformar la seva legislació sobre el secret bancari abans del 15 de novembre de 2009, i l’OCDE la va retirar de la seva llista el mateix any.
• La llista de la Unió Europea: encara va figurar a l’annex II de desembre de 2017 a desembre de 2018, el temps de suprimir els règims especials del seu impost sobre societats.

Les reformes van seguir: acord d’intercanvi d’informació amb França ja el 22 de setembre de 2009, creació dels impostos directes, intercanvi automàtic de la informació bancària des de 2018. Per tant, l’etiqueta remet sobretot a l’Andorra d’abans de 2010; si perdura, és perquè els tipus continuen sent baixos, com mostra el que segueix.

Llista negra i llista grisa de la UE: Andorra el 2026

En l’actualització del 9 d’octubre de 2026, Andorra no figura ni a l’annex I ni a l’annex II de la llista de la Unió Europea de jurisdiccions no cooperatives a efectes fiscals. L’annex I és la «llista negra»; l’annex II, sovint anomenat «llista grisa», fa el seguiment dels compromisos adquirits per altres jurisdiccions. Ni Mònaco ni Andorra, veïns de França, no apareixen en cap dels dos annexos.

Font: Comissió Europea, actualització del 9 d’octubre de 2026.

Andorra va figurar a l’annex II de desembre de 2017 a desembre de 2018. En va sortir després de la reforma del seu impost sobre societats, que va suprimir els règims especials criticats: vegi la nostra guia de l’impost sobre societats a Andorra i la nostra notícia Llista negra de la UE: Andorra continua sense figurar-hi.

La llista francesa d’estats i territoris no cooperatius

Andorra no hi figura. França manté la seva pròpia llista, prevista per l’article 238-0 A del Codi general d’impostos francès; les operacions amb aquests estats i territoris són objecte de mesures fiscals reforçades. La llista vigent des del 27 d’abril de 2026, fixada per l’ordre del 15 d’abril de 2026, inclou 11 jurisdiccions:

• Anguilla
• Antigua i Barbuda
• Guam
• Illes Turks i Caicos
• Illes Verges dels Estats Units
• Palau
• Panamà
• Rússia
• Samoa Nord-americana
• Vanuatu
• Vietnam

Les mesures pròpies dels ETNC no s’apliquen, doncs, a les operacions amb Andorra. Això no vol dir, però, que qualsevol estructura andorrana escapi a les normes antiabús franceses: vegi més avall el matís del règim fiscal privilegiat.

L’OCDE: retirada de la llista el 2009, «en gran part conforme» el 2019

Andorra, Liechtenstein i Mònaco van ser retirats el 2009 de la llista de «paradisos fiscals no cooperatius» que l’OCDE va mantenir durant molt de temps, després d’haver-se compromès a aplicar les normes de transparència i d’intercanvi d’informació.

Des d’aleshores, el Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d’Informació a Efectes Fiscals avalua els seus membres pel que fa a l’intercanvi d’informació a petició. El seu informe de novembre de 2019 recull la qualificació d’Andorra:

qualificació global de 2019«Largely Compliant»

En gran part conforme

criteris considerats conformesels altres quatre, en gran part conformes

6 de 10

qualificació anterior, el 2014«Partially Compliant»

Parcialment conforme

L’avaluació se centra alhora en el marc jurídic, tal com existia el 29 de juliol de 2019, i en la pràctica: les sol·licituds d’informació rebudes entre l’1 d’abril de 2015 i el 31 de març de 2018. Una nova avaluació podria modificar aquesta qualificació; consulti la pàgina del Fòrum Global per conèixer la situació més recent.

L’intercanvi automàtic d’informació bancària

Des de 2018, les entitats financeres andorranes declaren els comptes que tenen residents d’altres països a l’administració andorrana, que transmet aquesta informació al país de residència del titular, entre els quals França: és l’intercanvi automàtic. Les etapes:

Andorra encara no s’ha adherit al marc específic de l’OCDE per als criptoactius (CARF); s’ha compromès a fer-ho si l’OCDE la identifica com a jurisdicció afectada.

Una fiscalitat moderada, no nul·la

No figurar a les llistes no fa d’Andorra un país sense impostos. Els seus tipus són moderats:

d’impost sobre la renda, com a màxim

10 %

d’impost sobre societats

10 %

d’IGI (impost general indirecte)

4,5 %

de cotitzacions sobre els salaris

22 %

S’hi afegeixen, en la compra d’un immoble, al voltant d’un 4 % d’impost sobre transmissions patrimonials segons els professionals del sector, i un 6 o un 10 % d’impost sobre la inversió estrangera immobiliària per als no residents i els nous residents. En canvi, no hi ha ni impost sobre el patrimoni ni impost de successions. El panorama complet figura a la nostra guia dels impostos a Andorra i els seus tipus.

El matís del «règim fiscal privilegiat» en el dret francès

No figurar a la llista dels ETNC no ho resol tot. El dret francès coneix una altra noció, el «règim fiscal privilegiat», definida a l’article 238 A del Codi general d’impostos francès: des de l’1 de gener de 2020, una persona hi està subjecta si no tributa a l’Estat considerat, o si l’impost que hi paga és inferior en un 40 % o més al que hauria pagat a França en les condicions del dret comú.

Amb un impost sobre societats del 10 %, davant d’un tipus normal francès del 25 %, una societat andorrana paga un impost inferior en un 60 %. Segons la nostra anàlisi, Andorra compleix, doncs, en principi aquest criteri per a les societats (càlcul orientatiu: 25 % × 60 % = 15 %; n’hi ha prou amb un impost inferior al 15 %). No és un estatus publicat per l’Administració, sinó una qualificació que s’aprecia cas per cas.

Pot activar mecanismes antiabús per a un resident a França que posseeix una estructura andorrana:

• condicions de deducció reforçades per a determinats pagaments (article 238 A);
• tributació a França dels beneficis de societats controlades (article 209 B);
• tributació a França de les rendes d’estructures que posseeixen particulars (article 123 bis).

Com parlar-ne amb precisió?

Per a un francès que s’hi instal·la, aquesta transparència té una conseqüència senzilla: un compte a Andorra no és invisible per a l’administració francesa, i les normes franceses continuen aplicant-se mentre el domicili fiscal sigui a França. Els criteris que cal complir per canviar de residència es detallen a la nostra guia per esdevenir resident fiscal a Andorra, i el repartiment de la tributació entre els dos països, a la del conveni fiscal França⁠–⁠Andorra. Per a un retrat general del país, vegi Andorra en breu: població, institucions, Unió Europea.