Instal·lar-se a Andorra en família

Aquest itinerari és per a vostè?

Aquest itinerari s’adreça als qui volen instal·lar-se a Andorra en família. L’afecta:

• si se’n va amb un cònjuge o una parella, amb fills o sense;
• si els seus fills estan escolaritzats, o són estudiants menors de 25 anys;
• si té previst fer venir un progenitor d’edat avançada a càrrec seu.

L’estatus de la família deriva del del titular principal. Llegeixi primer l’itinerari que correspon a la seva activitat (assalariat, emprenedor, rendista o jubilat), i després aquest per a la resta de la llar.

Quin estatus li correspon?

Quatre preguntes per identificar la residència que cal estudiar i les seves condicions.

Fer el test

Cònjuge i fills: com obtenen la residència?

Segons l’estatus del titular, la família el segueix per un de dos mecanismes: com a persones a càrrec, en les residències sense treball, amb una quantitat aportada o dipositada a l’AFA, l’Autoritat Financera Andorrana (antic INAF); o per reagrupament familiar, per al titular d’una autorització de residència i treball, assalariat o per compte propi.

aportats a l’AFA per una parella amb dos fillsresidència passiva, no reemborsables

86.000 €

de recursos anuals exigits per a aquesta llarresidència passiva, càlcul orientatiu

≈ 112.900 €

de dipòsit per a la mateixa llarprofessional internacional, reemborsable

76.000 €

Els dos mecanismes no s’apliquen exactament als mateixos familiars (articles 91 i 103 de la Llei qualificada d’immigració). El detall figura a la nostra guia reagrupament familiar a Andorra.

Família a Andorra: quant d’impost?

L’IRPF, l’impost sobre la renda andorrà, no preveu cap declaració conjunta: cada cònjuge tributa per les seves pròpies rendes. Però la llei té en compte la família de tres maneres.

• Un mínim exempt augmentat a 40.000 € si el seu cònjuge o parella estable, que conviu amb vostè, no té cap renda de la base general (salaris, pensions, rendes d’activitats econòmiques o del capital immobiliari). Si en té, però massa poques per utilitzar els seus propis 24.000 €, el romanent el beneficia a vostè, amb un límit de 40.000 € per a la parella.
• 1.000 € de reducció per cada fill menor de 25 anys, per cada ascendent major de 65 anys o per cada persona sota tutela, que convisqui amb vostè o en depengui i que no percebi rendes superiors al salari mínim anual; 1.500 € en cas de discapacitat o de dependència. S’hi afegeixen fins a 300 € per fill per les matrícules d’ensenyament superior. Si tots dos progenitors hi tenen dret, la reducció es reparteix a parts iguals.
• Una bonificació calculada sempre a partir de 24.000 €, limitada a 800 €: el mínim de 40.000 € no la redueix.

Exemple amb xifres: un salari, un cònjuge sense ingressos, dos fills

Reprenem el cas de l’itinerari de l’assalariat a Andorra: 60.000 € bruts l’any. L’assalariat viu amb el seu cònjuge, que no té ingressos, i els seus dos fills menors de 25 anys.

Càlcul orientatiu segons els articles 35 i 46 de la llei de l’IRPF: el progenitor assalariat és l’únic obligat tributari que sol·licita la reducció per fills. La bonificació continua calculant-se a partir de 24.000 €: 50 % × 10 % × (54.300 − 24.000) = 1.515 €, reduïts al límit de 800 €. Unes rendes de l’estalvi tributarien a part, al 10 % per sobre de 3.000 €.

Quina escola per als seus fills: francesa, andorrana o espanyola?

A Andorra coexisteixen tres sistemes educatius públics i gratuïts: el sistema andorrà, el sistema francès i el sistema espanyol. El seu fill es pot inscriure en qualsevol d’ells; l’escolaritat és obligatòria fins als 16 anys, i el país té uns 11.000 alumnes.

• El sistema francès depèn de l’Educació Nacional francesa; un conveni subscrit el 2014 entre els governs andorrà i francès hi manté un ensenyament públic i gratuït.
• Les escoles franceses i espanyoles integren una «formació andorrana»: llengua catalana, història, geografia, cultura i institucions d’Andorra.

A llarg termini, l’escolaritat també compta per a la nacionalitat: en principi exigeix 20 anys de residència, però n’hi ha prou amb 10 anys per a qui ha cursat almenys 10 cursos escolars a Andorra, o tota l’escolaritat obligatòria, amb renúncia a la nacionalitat d’origen. Vegi les nostres guies escola francesa a Andorra i nacionalitat andorrana.

On viure a Andorra en família?

Allà on l’habitatge i els desplaçaments li convinguin: l’escola en francès, per exemple, no imposa cap parròquia, ja que el sistema francès té escoles a cadascuna de les set parròquies, a més del Lycée Comte de Foix. Per tant, l’elecció es fa entre dos entorns de vida.

• El nucli urbà: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany reuneixen 41.234 dels 90.021 habitants del país a 31 de juliol de 2026, és a dir, gairebé la meitat (càlcul orientatiu).
• Les parròquies de muntanya: Ordino (5.816 habitants) i Canillo (6.593) són les menys poblades, allunyades del nucli urbà, a canvi de trajectes més llargs per a qui treballa al centre.

La població, les llars, els lloguers de referència i els impostos comunals es comparen a la nostra guia on viure a Andorra: les set parròquies. Pel que fa a la seguretat, vegi també Andorra és un país segur?

Salut i habitatge: què cal preveure

La salut de cadascú

La cobertura sanitària de la família depèn de l’estatus del titular:

La CASS reemborsa el 75 % de les consultes i el 90 % de l’hospitalització dins del circuit amb metge referent (33 % fora d’aquest circuit), sobre la base de les seves tarifes; és habitual tenir una assegurança complementària. Vegi la nostra guia salut a Andorra: CASS i mútua.

Un habitatge a la mida de la llar

El reagrupament familiar exigeix un habitatge que compleixi les condicions mínimes d’habitabilitat, que ha de ser el seu domicili per al cònjuge i els fills menors de 16 anys. L’oferta de lloguer és escassa i els lloguers són elevats; la Llei 11/2026 regula els contractes d’arrendament del 2027 al 2030, amb augments de lloguer limitats a l’evolució dels preus. Cada adult de 18 a 65 anys inscrit al cens de la parròquia també paga el foc i lloc, una taxa comunal de 5 a 50 € l’any. Vegi Allotjar-se.

La llar a França: el punt que ho decideix tot

Per al fisc francès, la família és determinant. Segons l’article 4 B del Codi general d’impostos francès (CGI), continua domiciliat a França si la seva llar hi és, és a dir, a la pràctica, el lloc on viuen habitualment el seu cònjuge i els seus fills. El dret andorrà raona de la mateixa manera, en sentit invers: es presumeix que una persona és resident fiscal a Andorra, llevat de prova en contrari, quan el seu cònjuge no separat i els seus fills menors d’edat hi resideixen (article 8 de la llei de l’IRPF).

Si se’l considera resident dels dos països, el conveni fiscal França⁠–⁠Andorra desempata segons l’habitatge permanent i, després, el centre d’interessos vitals, l’estada habitual i, finalment, la nacionalitat. Una família que s’ha quedat a França pesa molt en aquest desempat, a favor de França.

Hi ha dos punts més que afecten les famílies. Els seus fills domiciliats a França almenys sis dels deu anys anteriors poden haver de pagar l’impost de successions o de donacions francès per allò que rebin de vostè, siguin on siguin els béns (article 750 ter del CGI): vegi successions França⁠–⁠Andorra. I l’any de la sortida, declara a França les rendes percebudes fins a la data de la sortida: vegi Deixar França.

El que pot fer fracassar el projecte

• Una sortida en dos temps. Cònjuge i fills que es queden a França: la seva llar hi continua, i l’impost francès també.
• Un reagrupament sol·licitat massa aviat. Calen tres mesos de residència legal i efectiva del titular, recursos suficients i un habitatge que compleixi les condicions exigides.
• Un pressupost subestimat. En residència passiva, cada persona a càrrec costa 12.000 € no reemborsables i uns 18.800 € més de recursos anuals.
• Una cobertura sanitària incompleta. Cada persona a càrrec d’un resident passiu o d’un professional internacional ha d’estar assegurada.
• Un habitatge massa petit o impossible de trobar. El mercat està tensionat: comenci la cerca aviat.
• Un cònjuge que reprèn una activitat sense haver-ho previst. Necessita la seva pròpia autorització, i les seves rendes redueixen o suprimeixen el seu mínim exempt de 40.000 €.

El seu pla d’acció i la llista de comprovació

1. 1

   Triar l’estatus del titular

   Condiciona tota la resta: cost per persona, recursos, assegurança, terminis. Vegi Els tipus de residència.

2. 2

   Quantificar el cost de la llar

   Aportacions o dipòsits per persona a càrrec, recursos exigits, assegurança de cadascú, habitatge adequat. Vegi Cost i dipòsit a l’AFA.

3. 3

   Preparar els documents de cadascú

   Certificats de naixement, de matrimoni o d’unió estable, documents d’identitat, certificats de penals dels adults.

4. 4

   Trobar l’habitatge

   Prou gran per a tota la llar i que compleixi les condicions d’habitabilitat. Vegi la nostra guia llogar un habitatge a Andorra.

5. 5

   Inscriure els fills a l’escola

   Triï el sistema, andorrà, francès o espanyol, i informi’s sobre les places i el calendari d’inscripcions.

6. 6

   Organitzar la cobertura sanitària

   Vinculació a la CASS com a assegurats indirectes, o assegurança privada per a cadascú, segons l’estatus.

7. 7

   Marxar junts

   Traslladi tota la llar el mateix any, declari a França les rendes percebudes fins a la data de la sortida i, després, respecti la presència exigida pel seu estatus.

Abans de la sortida, comprovi que no s’ha oblidat res:

• certificats de l’estat civil recents: matrimoni o unió estable, naixement dels fills;
• certificats de penals de cada adult;
• assegurança de salut de cada membre de la llar, o vinculació a la CASS prevista;
• contracte d’arrendament o títol de propietat d’un habitatge que compleixi les condicions exigides;
• inscripció escolar confirmada;
• habitatge familiar a França venut, llogat o desocupat, perquè la llar deixi realment França;
• declaració francesa de l’any de la sortida preparada;
• situació dels hereus que es queden a França estudiada amb un professional.